Qui ho havia de dir!

Tot just hui fa 70 anys a la tercera pàgina del diari "Mediterraneo", que, en aquells anys, costava 70 cèntims de pesseta, i es definia a la seua capçalera com a "Diario de Falange Española Tradicionalista y de las JONS", es publicava un extens article amb el següent títol: "Castellón segunda provincia naranjera de España".

S'acabava de tancar la campanya citrícola 1951-1952, i en l'article, el periodista, a més a més de fer constar que eren 280.000 les fanecades dedicades al cultiu del taronger, feia especial menció a què juntament amb els beneficis que proporcionava al llaurador la producció, la manipulació del fruit facilitava complementàriament bons jornals a més de 10.000 persones.

En un quadre inserit al mig de la notícia, destacaven en xifres les 249.900 tones recol·lectades en aquella campanya, de les quals, la quantitat més gran, 91.000 tones, més del 30%, pertanyien a una sola varietat: Sanguina.

Ara, 70 anys després es publica en un altre mitjà també local, "El Mundo Castellón al Dia" un altre article, en aquest cas amb el titular: "La naranja, tocada y hundida tras el récord de importación de Sudàfrica", on comprovem que pràcticament i només en el primer quadrimestre de la campanya, setembre-desembre 2021, vora 250.000 tones van ser exportades pel país Africà envers el mercat comunitari.

La conseqüència directa és per tots coneguda, les pèrdues econòmiques per als productors de taronja són irreversibles, l'abandonament de les terres cultivades a l'horta castellonenca és més i més gran cada temporada que passa.

De res va servir que de ser la sanguina la reina, es passara a partir dels anys 50 del segle passat, per ser més productiva i rendible, a la "clemenules" com a favorita; tampoc aquesta varietat de mandarina aconseguida per mutació espontània de la clementina fina, coneguda també com a Nulera o Clementina Reina, de fruit més atractiu i poques o cap llavor, va poder parar la desfeta.

Quina diferència de titulars periodístics en tan pocs anys de diferència, i quin canvi en les varietats predominants a la Plana, i només en una generació, qui ho havia d'imaginar!!!

I quina casualitat que les dues varietats més productives en el temps, hagen tingut el seu origen a les nostres comarques, ja que si la sangüinelli va ser descoberta el 1929 en un hort d'Almenara sorgida per mutació directa i espontànea de la doble fina, la clemenules va sorgir 24 anys després, el 1953 a Nules per mitjà d'una mutació espontània de la clementina fina.

En aquesta campanya que ara tot just està finalitzant, ha estat encara prou fàcil veure "clemenules" al mercat, i molt més difícil veure "sanguines", perquè fa més anys que van deixar de ser "rendibles".

Hi ha una dita popular que diu "quan la barba de ton veí veges afaitar, posa la teua a remullar", una dita que ens ensenya que constatada alguna cosa que ha passat al nostre voltant, el mateix pot tornar a passar i, per tant, cal estar preparat per a intentar evitar-ho, si allò pot ser dolent.

Quant de temps li queda a la clemenules al nostre terme? El mateix que li va quedar després de 1952 a la "sanguina" en passar de ser la reina de l'exportació a la desaparició dels mercats, poc, molt poc.

Qui ho havia de dir! Si els nostres avis aixecaren el cap, els hi resultaria del tot impossible entendre el canvi, més encara, qui li ho havia de dir al periodista aquell dijous 22 de maig de 1952, amb tota seguretat li hagués resultat altament improbable entendre que el diumenge 22 de maig de 2022, les "sanguines" serien residuals, quasi històriques a Castelló i que la citricultura, amb la "clemenules" al capdavant, té els dies comptats...