Reflexions sobre una nova proposta: La Gaiata com a BIC-I

Segons he pogut consultar 36 són els BIC, Béns d'Interés Cultural dels que podem gaudir a la nostra ciutat en les diferents categories. Disset BIC-E, "escuts" heràldics, entre d'altres els dels Tirado, Casalduch, Andreu, Segarra o el de l'orde de Sant Agustí, deu "monuments" BIC-M, l'ajuntament, el Castell Vell, La llotja, el Palau episcopal o el campanar, un en la categoria "arxius", BIC-A, l'històric provincial, un bé "moble" BIC-Mo, la campana Tàfol, un "conjunt històric", BIC-CH, el Parc de Ribalta, i sis béns "immaterials" BIC-I.

En aquests darrers voldria centrar el meu comentari, per dues raons, la primera per ser, tal vegada, els més desconeguts, i la segona perquè acaba de fer-se públic una iniciativa destinada a tractar d'incloure una nova proposta.

Per donar resposta a la primera de les raons, per fer-los una mica més coneguts, cal dir que els béns immaterials, o béns intangibles, són aquells béns que no presenten una presència física, per la qual cosa no es poden tocar, però si presenten un valor. Així, en una empresa, per exemple, serien béns immaterials les hores de treball, una marca, una patent, la prestació de serveis o les obligacions amb tercers.

Si parlem des del món de la cultura, seran d'interés immaterial, els usos, les expressions i els coneixements, juntament amb els instruments, espais i objectes que els són inherents, que formen part d'un col·lectiu i la seua cultura característica. Patrimoni que es transmet de generació en generació i és recreat constantment pels seus protagonistes com a part identitària de la seua història i la seua peculiaritat com a comunitat.

I si baixem una mica més la concreció, trobarem que tenim reconeguts al nostre Castelló sis béns descrits com a d'Interés Cultural Immaterial: Tres societats musicals, declarades pel Consell el 2018, tot just fa ara quatre anys, com a part de les 549 societats musicals federades escampades per tot el País Valencià, l'Associació Musical Castàlia, l'Associació Unió Musical del Grau i la Unió musical Mestre Gargori, juntament amb els tocs manuals de campanes del campanar de la Vila (2013), les Normes de Castelló, referent de la normalització de la nostra llengua (2015) i la Romeria de les Canyes com a ritu d'afirmació identitària col·lectiva i de commemoració històrica per a la ciutat (2017).

I la segona raó d'aquest comentari és per fer-me ressò, com deia més amunt, d'una nova proposta d'inclusió en el catàleg, d'un nou bé molt lligat a la nostra ciutat. Reconèixer com a bé d'interés cultural immaterial a la Gaiata. Una iniciativa feta pública aquesta mateixa setmana i impulsada per Agustín Mon, exmembre de la Junta de Festes, i gaiater de l'any 2018, que fonamenta la petició en assumir que no només és un tema dels festers, és de tota la ciutat, per ser,la gaiata, l'element essencial i fonamental de les festes de la Magdalena.

Ràpidament, diferents partits polítics locals s'han unit a la petició, Som Castelló ha demanant a les Corts Valencianes que aproven aquella singularitat; Compromís ahir mateix penjava el següent twit "Ens adherim a la iniciativa per declarar les Gaiates de Castelló com a Bé Immaterial d'Interés Cultural" i afegia "sempre donarem suport a les iniciatives que posen en valor el patrimoni castellonenc i fer créixer les nostres fetes de la Magdalena"; fins i tot en una recent roda de premsa, l'alcaldessa acaba de mostrar públicament el seu suport a la iniciativa... Sembla que la idea de l'amic Mon, està caient en "terra bona".

Evidentment, la Gaiata sense cap mena de dubte es mereix aquesta distinció, però, atenció, la Gaiata com a monument, com a element diferenciador i distintiu de les festes, deixant a un costat la Gaiata com a col·lectiu fester, que tot i ser en alguns casos element dinamitzador de les festes, la gaiata entesa com a comissió, estic segur que, en alguns casos, el títol de BIC els hi ha de venir gran.

No oblidem que aquesta distinció, que tant de bo siga concedida aviat, obliga a assolir un esforç i treball professional per dignificar, dotar de qualitat i excel·lència al monument, a la vegada que a cuidar la imatge, contribuint al seu prestigi, divulgant la seua essència i fomentant la seua representativitat com a element diferenciador de les nostres festes, respecte a altres, més properes o llunyanes.

Puc estar errat, però a hores d'ara, demanar la consideració de BIC immaterial per les gaiates, amb l'estructura i suport veïnal actual, és més que perillós; la voluntat, estima i sacrifici dels "gaiaters" tot i ser admirable, si no hi ha una major implicació social, econòmica o empresarial, si no hi ha una implicació privada al darrere amb noves fórmules per aconseguir noves injeccions monetàries, al costat d'una renovada il·lusió veïnal per crear i dignificar el monument, el títol de BIC perdrà amb la Gaiata, part del seu significat.