Volar, volar, volar...

Que l'aeroport de Castelló va nàixer com un projecte "personal" d'un antic dirigent provincial, i que des dels seus inicis només ha portat maldecaps, és un fet més que evident, només cal consultar les hemeroteques per a confirmar-ho.

Però si una cosa va ser la cabuderia d'aquell Fabra, arribant a convertir la infraestructura de la Vilanova en l'aeroport més absurdament famós d'Espanya, no és podia ni devia abandonar, i després d'un temps inaugurat sense avions, març del 2011, i quan el senyor Fabra es trobava a la presó, setembre de 2015, va aterrar el primer avió procedent de Londres.

Transcorreguts més de 6 anys des que aquell Boeing 737-800 aterrara, diferents intents de gestió i  venda, de col·locar-lo com a centre de manteniment d'avions, com a camp de proves de desenvolupament de motors, juntament amb l'intent de posada en marxa, retards i recuperacions de diferents vols comercials, han acabat per fer de l'aeroport de Castelló un "més que gran mal de cap" per a la Generalitat Valenciana, a l'hora no ja de traure-li un mínim rendiment a les instal·lacions, si més no de frenar la sangria de les pèrdues.

I la història continua, amb un nou capítol; fa 15 dies el president de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar la propera licitació, per part de la societat pública Aerocas, d'una nova ruta aèria entre Castelló i Madrid, amb cinc freqüències setmanals, amb l'objectiu que començara a operar aquesta tardor, un nou intent per a situar l'aeroport de Castelló al mapa nacional i internacional, realitzant-se els tràmits necessaris perquè la ruta siga considerada pel Govern de l'Estat com Obligació de Servei Públic, cosa que havia d'obrir la porta a rebre subvencions directes a l'estil d'altres rutes espanyoles i rebaixar així la càrrega econòmica per a la Generalitat.

L'actual directora general d'Aerocas, la senyora Blanca Marín,no cabia dins de si de goig en pensar en la importància de disposar d'un enllaç amb l'aeroport Adolf Suárez Madrid-Barajas. Un contrat que, semblava anava a eixir a concurs per dos anys i amb un import màxim per anualitat d'1,3 milions d'euros, del qual un 50% corresponia a la part fixa i un 50% a la variable.

No hi han hagut de transcórrer massa dies, quan el passat dimecres 15, es feia públic que l'anhelada declaració de la ruta com a Obligació de Servei Públic, no és, a hores d'ara, factible, ja que no compleix els requisits que la Unió Europea marca per a aquest tipus d'enllaços aeris, quedant de moment l'assumpte paralitzat.

I quins direu són els arguments esgrimits per afirmar que aquella petició no encaixa en la normativa europea? Doncs els que des del primer moment han estat en boca dels veïns: l'existència de modes alternatius de transport més sostenibles, i l'àmplia connectivitat disponible a través d'altres nodes de la comunitat autònoma, cas de l'autovia, el tren o el proper aeroport de Manises.

Tenia fins ara considerat al president de la Generalitat, al senyor Puig, com un home reflexiu, ponderat, madur, sensat i judiciós, però després del revés, sembla que, tal com ha confirmat hui mateix a Castelló, la Generalitat mantindrà el concurs per oferir aquesta nova línia aèria estable, fins i tot posicionant-se en contra del company de partit i conseller d'Hisenda, i Model Econòmic, el senyor Arcadi Espanya i el conseller d'Economia, Comerç i Treball, el senyor Rafael Climent, aquest soci del Govern de Compromís.

Senyor Puig, volar des de Castelló a Londres, Brussel·les, Katowice, Budapest, Bucarest, Sevilla, Bilbao o Madrid, és molt bonic, interessant i cridaner; fins i tot pot ser un bon reclam electoral, però, cal apostar per "connexions sostenibles" i evitar una nova despesa en unes instal·lacions que van ser una ocurrència del PP més corrupte i un fiasco, que encara més de 10 anys després, continua suposant-nos als valencians una sagnia important de recursos. Per l'amor de Déu no caiga vosté al mateix clot i, el que és pitjor, ens arrastre a tots els valencians.

Naturalment, cap govern que busque el millor futur possible per a les ciutats i els seus habitants, també el de la Generalitat Valenciana, pot viure d'esquena als canvis necessaris demanats per la ciutadania i per les veus expertes i impulsats des de tots els organismes internacionals, però vist el que estem veient, sembla que aquesta connexió per vosté senyor Puig avalada, ni és considerada necessària, ni l'hem demanada majoritàriament la gent de Castelló, ni els membres del seu equip de Govern, ni els organismes nacionals i internacionals la consideren encertada. Hauria de fer-se'ho mirar no troba?