El crémor o el de la crémor?

Aquest matí i per motius que no vénen al cas, un company m'ha demanat la meua opinió sobre el nom correcte que hauríem d'emprar per a designar un barri "de tota la vida" de Castelló. En concret el primer barri nascut a l'oest de vila, aquell ubicat a l'altre costat de les antigues vies del ferrocarril del Nord, limitat si fa o no fa inicialment per la carretera de Ribesalbes, l'avinguda de Vila-real, el carrer de Gandia, el del Cardenal Costa, el de Vall d'Uixó i els afores i que tots coneixem com a "Crémor".

La creació de l'UJI el 1991 i després el 2000 el soterrament de les vies del tren va fer que Crémor es quedés a terra de ningú i, a la vegada que una part de la zona presentara una gran regeneració urbana i un ràpid desenvolupament ampliant els seus límits a l'espai situat entre la carretera de Borriol al nord, el Riu Sec a l'oest, el camí vell d'Alcora al sud i la zona de la nova estació de ferrocarril i autobusos a l'est, una altra, unes quantes hectàrees de superfície d'un esplendorós passat, una zona esquitxada per masets d'una bellesa notable, amb el riu sec com a eix, quedara difuminada i prou abandonada.

Però, deixant pels tècnics els aspectes urbanístics, encertats o no, anem al que veritablement ens importa, el motiu de conversa aquest matí i ara de comentari. Cal parlar del barri del crémor o de la crémor?, sempre hi ha hagut divisió d'opinions inclús entre els mateixos veïns. Difícil ha estat també hui resoldre el dubte i donar resposta cultural i històrica a aquesta qüestió

Per què aquest dubte us preguntareu? Perquè és sabut que aquell raval pren el nom d'una vella fàbrica que estava situada al camí de l'Enramada, una fàbrica de crémor o crémor tàrtar, que segons el diccionari de la RAE és el tartrat àcid de potassa, àcid tartàric, que es troba principalment al raïm, un producte que ja era conegut pels grecs i romans i a més de ser usat com a purgant en medicina i com a mordent en tintoreria, també ho és en la indústria alimentària.

Una pols blanca sense sabor emprada per a l'elaboració de vi, gasosa, conserves, salses, sopes i dolços, atés que és un dels ingredients del llevat químic. En la indústria alimentària moderna es coneix com a additiu E-334, acidulant natural, antioxidant i regulador de l'acidesa.

La fàbrica de Castelló de la que malauradament he trobat poca o cap informació rellevant, va arribar a ser tan important que a partir de la seua creació el tradicional camí de l'enramada on estava ubicada va començar a ser conegut com el camí del i de la Crémor segons uns vilatans o uns altres.

Digueu-li com vulgueu, però no oblidem mai que el crémor o el de la crémor és, sobretot, un barri on tothom es coneix, on la vida es fa present com a palpit de la ciutat amb els seus petits comerços, els seus bars i cafeteries, els seus col·legis, la seua església, la mercedària parròquia de Sant Josep Obrer, el centre de salut, les places, com la del Pintor Sorolla o Cronista Muntaner, i també aquest conjunt de masets modernistes que parlen d'un passat d'esplendor amb la petita ermita de Sant Joanet del Riu. Això és Crémor i més encara, és la demarcació de la gaiata amb el guarisme 18.

Crémor una part important de Castelló que s'encamina cap a un futur d'una manera assenyada, d'una manera coherent, equilibrada, sostenible i innovadora, recordant el passat i mirant cap al futur. I que fem amb el nom? El barri del crémor o de la crémor? Amics que açò llegiu, no sé per vosaltres, però, per mi tant se val.