Seixanta anys d'aquella escola i aquell premi...

Per a la formació i l'enquadrament de les forces juvenils d'Espanya s'institueix a partir de la llei de 7 de desembre de 1940 i com una secció de l'anomenat "Movimiento", la "Delegació Nacional del Frente de Juventudes", amb un objectiu primer, l'educació política, física i esportiva, cultural, moral, social i religiosa dels joves espanyols a través de les diferents seccions de centres d'ensenyament, centres de treball i centres rurals.

L'any 1961 s'estipula que aquesta delegació serà l'òrgan encarregat per l'Estat de l'educació cívica, política i física dels espanyols homes menors de 21 anys, tenint entre les seues funcions la realització dels ensenyaments corresponents així com orientar, coordinar i protegir les iniciatives i activitats extraescolars de la joventut.

Entre les iniciatives que posa en marxa aquella institució estan els anomenats "Recompensas y premios al Magisterio" atorgat als mestres i les escoles per la seua col·laboració amb el "Frente de Juventudes" i el seu afany de servei a la "Falange".

A Castelló, tal dia com hui, 30 de gener de 1963, fa tot just 60 anys, l'aleshores Cap de centres d'ensenyament de la delegació Provincial de Joventut, el senyor José Antonio Aledón Salmerón, gira una visita a la coneguda al Raval de Sant Fèlix, com a "Escola del Jardinet", oficialment centre "Bisbe Climent", per lliurar el guardó d'honor que el centre havia aconseguit el curs anterior 1961-62.

En aquell temps jo amb 9 anys era alumne del centre i el director era el senyor Avelino Macías Miguel. L'escola disposava de 8 classes, 6 de xics i dos de pàrvuls, i una matrícula de 320 alumnes, 40 per classe regentades per les mestres parvulistes Ana María Bonet i Carmen Navarro i els mestres Vicente Fabregat, Francisco Iturralde, Juan Sales, Enrique Llopis i Pedro Buj.

Una escola acostumada a rebre premis i diplomes que omplien el despatx de direcció, referents a periòdics escolars manuals (1958), ornamentació (1959), tasca magistral, gimnàstica o "villancicos" (1960), iniciació professional o floristeria (1961).

Un centre al qual s'accedia per un preciós jardí amb un petit sortidor d'aigua i un estany amb peixos de colors, presidint el conjunt una estàtua del Sagrat Cor de Jesús, costejada pels pares dels alumnes.

A l'interior, hi ha cinc columnes a cada costat d'un pati central amb un mostrari ample de senyals de trànsit; al fons sobre la porta del despatx de direcció hi havia un suggestiu lema, realitzat amb filferro gruixut pels mateixos alumnes, que deia: "Cap a Déu i l'Imperi", i en una paret lateral un altre rètol "Compliré amb els meus deures, joiós i alegre".

Al voltant de les columnes del pati hi havia grans testos amb plantes i flors que s'encarregava de cuidar la "portera", la senyora Teresa que habitava un habitatge just al lateral de l'entrada.

També hi havia una sala gran adornada amb figures fetes de filferro que funcionava de menjador on uns 35 alumnes rebien el dinar del migdia i, tots, la ració de llet de l'ajuda americana. Hi havia també un pati de terra habilitat per a l'educació física i esport, amb cistelles de bàsquet i uns arbres que feien una poca ombra.

En aquella època, dos projectes eren l'orgull del centre, el cor escolar, dirigit pel senyor Iturralde i l'obra de la Santa Infància, que suposava per a l'alumnat a més d'una breu pregària diària, un petit sacrifici setmanal que es dipositava en unes guardioles ceràmiques que representaven el cap d'un nen negre, un asiàtic o un indi que es complementava de vegades amb la recollida i exposició de segells de correus participant al programa "Estampilla misionera", per tal d'obtenir fons. Per incentivar la recaptació a més d'un quadre d'honor amb la fotografia dels alumnes destacats, es penjava a la paret del pati, sota el porxo d'accés a les aules un rànquing amb els diners recollits pels alumnes de cada aula.

Han passat seixanta anys des d'aquell dia, un nou centre va ocupar el solar que va quedar després de l'enderroc de l'antic; noves lleis educatives, coeducació, centre i classes mixtes, nou sistema de govern, nous mestres i nous reptes per al centre.

Un centre que continua sent l'eix del barri, exemplar, on un entusiasta grup de mestres, ells i elles, continuen treballant en equip i aconseguint, com llavors, extraordinaris fruits pedagògics. Tot un orgull per al barri i la ciutat. Per molts anys!