D'eleccions...

Ho acabe de veure a les notícies, el president, el molt honorable Ximo Puig, aquest mateix matí, després d'informar el plenari del Consell de la dissolució de les Corts, ha signat, tal com va avançar el passat divendres que faria, el decret de convocatòria de les eleccions autonòmiques. Així, la Comunitat Valenciana serà una de les 12 autonomies que celebrarà eleccions autonòmiques el pròxim 28 de maig, a la vegada que les municipals.

Va ser el DOGV de 10 de març de 1983, el què va publicar el decret 29/1983, signat per l'aleshores president Joan Lerma convocant les primeres eleccions a Corts pel 8 de maig. Ara, transcorreguts 40 anys, 10 legislatures i 6 presidents, es tanca un nou cicle.

La casualitat ha volgut que la signatura d'aquesta nova convocatòria, hui 3 d'abril, coincidisca amb la data en què al país, tot just va 40 anys, es feren les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura franquista.

Aquestes circumstàncies que ara es donen, són propícies per tirar la vista enrere 40 anys, i veure els canvis que tant en l'àmbit municipal com autonòmic ha experimentat el nostre poble.

El veïnat amb dret a vot, poc més de 80.000 persones, participàrem amb entusiasme a aquelles eleccions municipals, tota una novetat amb la presència de nou partits, obtenint-ne cinc d'ells representació municipal. Antonio Tirado, cap de llista del PSOE, va ser elegit el nou alcalde amb el suport dels seus dotze regidors, més dos d'Esquerra Independent de Castelló i dos més del Partit Comunista d'Espanya, quedant en l'oposició la UCD i CD.

Noms com Antonio Tirado, Francisco Solsona, Miguel Bellido (PSOE), Vicente Petit, Joaquin Farnós, José Falomir (UCD), Vicent Pitarch, Pepe Mata (EIC), Josefina López (PCPV) o José María Escuin o Carmen Belenguer (CD), encara són recordats a Castelló.

Una ciutat que també protagonitzava les seues pròpies reivindicacions que aleshores se centraven a consolidar el Col·legi Universitari de Castelló (CUC) amb greus problemes de finançament o la resignificació de la monumental creu dels caiguts del Ribalta, per retre homenatge a totes les víctimes de la violència.

L'ajuntament tenia unes competències molt reduïdes i greus mancances en infraestructura i serveis públics. Zones com el Parc de l'Oest, l'avinguda de València i l'àrea del darrere de l'estadi de Castàlia, estaven sense clavegueram, sense asfalt ni voreres.

Amb un pressupost municipal que rondava els 700 milions de pessetes es van iniciar obres de creació dels parcs del geòleg Royo, el de la Panderola al Grau o la recuperació de part del Pinar.

Castelló ha canviat i molt en aquests 40 anys, i també ho ha fet el país. Si el PSOE va resultar guanyador de les eleccions municipals del 3 d'abril, també les autonòmiques del 8 de maig van ser guanyades pel PSOE i Lerma va continuar al capdavant del Consell del qual ja era president provisional pel resultat de les eleccions generals del 1982.

Partits i figures recordats per Castelló foren, Vicent Zaragoza (PCE-PCPV), José Tovar i Joaquin Farnós (AP-PDP-UL-UV), Enrique Monzonís (PDL), Felipe Guardiola (PSOE), Vicent Pitarch (UPV), Luis Adolfo Balada (CDS) o Xavier Mateu (POIV)

Els enfrontaments pels símbols identitaris i la denominació de la llengua autòctona han estat en gran manera superats. Tot i algun caliu residual, aquella batalla va quedar molt enrere i un nou marc de convivència ha facilitat el creixement econòmic i la millora del nivell de vida de la població en aquests 40 anys a través del desplegament per part de la Generalitat de les competències en sanitat , educació i serveis socials, pilars de l'estat del benestar.

Prompte tornarem a les urnes, novament tindrem la responsabilitat de fer avançar el poble i amb ell el país. Cal reflexionar, recordar i sobretot votar en consciència, per tot i tots i per cadascú de nosaltres. Encara no ha començat oficialment la campanya, però cal obrir ben bé les orelles que la maquinària ja està en marxa!