25 metres i 34 tones… 12 anys.

En aquests dies en què la nova escultura de bronze homenatge al Pregoner, del polifacètic artista valencià Jere, adquirida, forçosament?, per l’ajuntament com a llegat sorprés de l’anterior alcaldessa la senyora Marco, de prop de 3 metres d'alçada i  1.500 quilos de pes, complementada amb un pedestal de  500 quilos de formigó i 1,5 metres d’altura, i amb un cost per les butxaques dels castellonencs de més de 130.000 euros, tot sembla indicar, que descartades com a possibles ubicacions la Porta del Sol i Cardona Vives a tocar del carrer Major, finalment sembla s’instal·larà en un espai de la acabada de remodelar i propera a inaugurar-se plaça de Sant Roc, una altra escultura molt més gran, tal vegada l’escultura més gran que mai va arribar a col·locar-se a la nostra ciutat, pren hui un especial protagonisme.

Es tracta de l’obra de Joan Ripollés, coneguda popularment “com la dels coloms” per ser aquella una obra composta inicialment per tres braços i mans subjectant tres coloms, dedicada a homenatjar un dels sentiments universals més valorats per la humanitat: la pau, a més d'honrar les víctimes de terrorisme, la història de la qual presenta, salvant les distàncies, certa similitud amb la del Pregoner, sobretot pels seus vaivens a l'hora de decidir-ne la ubicació, amb tres dades significatives 2004, 2007 i 2010 i, una quarta, el 26 de gener de 2013, tot just hui fa 12 anys.

Corria l’any 2004 quan l’empresa Jujosa, encarregada dels treballs de remodelació de l'avinguda València va pensar regalar a la ciutat “aquella idea de Ripo”, però el 2006 per les dimensions de l’obra imaginada per la brillant i esperpèntica ment de l’artista, i de la rotonda de l'avinguda on havia d’ubicar-se, van resultar totalment desproporcionades, per la qual cosa el projecte va haver de cancel·lar-se.

L’ajuntament el 2007 va considerar un nou emplaçament, la rotonda de confluència de la ronda Sud amb la quadra de la Salera i la carretera de Ribesalbes, però, tampoc aquell va quallar, tal vegada per venir l’espai massa “fora mà” i un problema afegit, el pas d’un gasoducte.

Finalment, el  28 de setembre de 2010, sis anys després de projectar-se i després de quatre anys de treball i diverses modificacions del projecte, una colossal escultura de 25 metres d’alçada i 34 tones de pes, creada amb acer, acer inoxidable i coure, dedicada a la pau en un homenatge a les víctimes del terrorisme amb tres grans coloms subjectats per tres mans, va poder inaugurar-se al seu emplaçament actual, entre la ronda Est i l'avinguda Almassora, convertint-se, ràpidament en un símbol per la ciutat de Castelló.

851 dies després, o cosa que és el mateix, transcorreguts 2 anys, 3 mesos i 27 dies, el 26 de gener del 2013, tot just hui fa 12 anys, al voltant del migdia, a causa del fort vent que aquell dissabte vam patir a Castelló, amb ratxes que van superar els 100 quilòmetres/hora, i que van causar desenes de problemes a tota la província, la part superior de l’obra va caure a terra, per sort sense causar cap dany personal.

No cal dir que el succés va causar una gran expectació entre els veïns i els conductors i preocupació a l’ajuntament i l’artista que, van aprestar-se amb urgència a analitzar conjuntament la situació i començar a planificar les possibles actuacions a dur a termini, centrades fonamentalment a aixecar l’escultura.

Però el sorprenent artista, només dos dies després de l’accident en declaracions públiques, en roda de premsa, va dir que, només unes hores després d’haver caigut, l’escultura li havia parlat tot dient-li “deixa’m, no em toques”, declaracions que, no cal dir, van vindre com anell al dit a l’ajuntament, acceptant la voluntat de l’artista de mantenir l’obra tal com va quedar després de l’esfondrament.

Mentre l’altre monument a la Pau que tenim a la ciutat, ubicat a la plaça de Maria Agustina, després d’haver “perdut el colom” que durant molts anys coronava l’al·legoria obra de l'escultor castellonenc Juan Bautista Adsuara, finalment va ser recuperat i des de fa uns pocs mesos llueix en la seua esplendor original, l’obra de Ripollés, sembla ha quedat definitivament oblidada i aquell espai, ara, dotze anys després de la catàstrofe, sembla ocupat per una obra diferent, també única, l’original partida i caiguda.

Han passat 12 anys, i ara recordem tres mans i tres coloms, o tal vegada eren tres gavines?, que el 2010 van col·locar-nos al mapa de les ciutats amb escultures urbanes més grans, i que als inicis del 2013 van voler volar lliures, però van caure, en una ciutat que no va tenir el valor de deixar enrere el passat i, enfrontant els desafiaments, creure en el valor d’aixecar-se…