Quaranta anys i molts més!

Circula per Castelló des de fa un bon grapat d’anys una expressió que diu: “No ets de Castelló... si no has estat a l'Ovella Negra”. Una taverna, un bar, un lloc que t’ajuda a reescriure la teua història personal, tot sol, en companyia o en comunitat.

Un espai que va començar la seua història a mitjans del decenni dels anys 80 del segle passat, en concret un 4 de gener de 1985, de la mà de Toni Edo i Paco Esteve, rehabilitant un antic habitatge ubicat al carrer Sant Fèlix, que prompte va deixar de ser només un espai físic, convertint-se en un tot espai de sentiments, on la diversitat, tant d’edat i de tipus de gent habitual, va conformar i formar part del seu caràcter.

El local, com calia esperar, ha viscut diferents etapes fins a arribar al seu 40 aniversari, funcionant en l’actualitat en règim de cooperativa de consum, amb un nou aire generant una atmosfera pròpia i singular i projectant-se progressivament a l’exterior mitjançant un renovat vessant cultural.

Monòlegs, concerts i vermuts musicals amb taquilla inversa, presentacions de llibres, lectures de poemes, homenatges, tertúlies… i fins i tot representacions teatrals, un pas més l’escala de l’ovella.

Perquè si amics, la vesprada d’ahir dimarts, vam tenir l’oportunitat de gaudir d’una representació a càrrec de l’associació cultural “viure la mort”, revivint mitjançant el teatre els crims “més sonats” dels darrers segles ocorreguts a la capital i els pobles de la província, prenent el pols a la societat castellonenca d’un temps que no tornarà, amb el polsim d’humor i ironia que caracteritza a aquells “actors i actrius” que conformen aquesta singular companyia sota el bon saber fer de la polifacètica Queta Ródenas.

Amb una trama conduïda per l’eclesiàstic benefactor Juan Bautista Cardona Vives, amb la clara intenció de salvar les ànimes dels assassins, vam reviure els qui, a peu de carrer allí vam acostar-nos, diverses històries verídiques i documentades, testimonis d’una època passada.

Des del surrealista judici ocorregut a la fi del segle XIX que va tenir com a protagonistes uns xiquets, pel simple fet de jugar a les xapes en l’antiga església de Sant Miquel del carrer d’Enmig, fins a un dels darrers casos, encara recordats a Castelló, el de “la casa de los horrores” en el que Emilio Pellicer, conegut com “el Petxina”, juntament amb Rafael Romero Leiva, “el Coixo”, van ser condemnats a començament del 2003 per l'Audiència de Castelló, per l'assassinat de l'enginyer valencià Enrique Benavent, passant pels casos de Fina, que va tindre lloc en un prostíbul en 1902, o el de Peregrina, una dona de Llucena que va assassinar al seu marit l'any 1888, recordats, donant vida i representats per una dotzena d’actors amateurs.

Vet per on, la taverna, la vella ovella negra, ara convertida per poc més d’una hora en arxiu vivent de la memòria col·lectiva de Castelló, ahir va tornar a ser un lloc on el passat i el present, es barregen i, desafiant el pas del temps, a la vegada que els actors i actrius ens recordaven de manera visual i ben directa uns fets reals, ho feien també des del vessant menys conegut, dient-nos sense dir-ho que encara hi ha a Castelló un bar, una taverna, un indret, que no és només un lloc de consum, sinó un espai de cultura i comunitat.

Gràcies, d'una banda, a la Taverna L’Ovella negra. Som cooperativa i, d’altra a l’Associació Cultural Viure la Mort, “l’Ovella” ahir va ser més negra que mai i “la Mort” va eixir del cementeri, gaudint d’un espai amé i unes històries úniques, al voltant d’una temàtica massa vegades invisibilitzada i relegada en moltes ocasions a les hemeroteques. Tot un encert tant en l’un com en l’altre apartat.

La gent que ha passat al llarg d’aquests 40 anys per la taverna, i la majoria dels que ahir allí vam acostar-nos, alguns fins i tot per primera vegada, érem i som veïns i veïnes del mateix poble, persones amb el mateix caràcter i personalitat que la resta dels que mai ha xafat el local o desconeixen l’existència i el treball de l’associació encapçalada per Queta; els uns i els altres, tots, gent d’aquí que amb el nostre quefer diari, construïm la història de Castelló.