Setanta anys d’un fet, espectacle?, curiós…

Els catxalots són mamífers relativament plàcids, fins i tot simpàtics i sobretot extraordinaris per la seua mida, resultant d’allò més curiosos, per la seua aparença inusual, per aquelles persones que mai han tingut possibilitat de veure’ls, fet molt habitual als pobles i ciutats de l’Espanya de mitjan segle passat i, per descomptat, a Castelló.

Hui en dia a la televisió i a través dels molts documentals que en els diferents canals podem contemplar, veure aquests cetacis marins en llibertat o fins i tot poder-los veure de prop als grans aquaris, és més que habitual.

Sens dubte el cetaci més famós de la història ha estat Moby Dick, la balena eixida de la imaginació del novel·lista nord-americà Herman Melville, en l’obra del mateix títol publicada el 1851, inspirada en l'epopeia que va patir el balener Essex, de Nantucket, Massachusetts, quan va ser atacat per un catxalot el 1820.

Per la seua intriga, aventura i profunditat temàtica, tot i que en el seu llançament inicial no va tenir un èxit immediat, no van passar massa anys perquè la història transcendira generacions i fronteres, captivant els lectors, i despertant un desig intern d’arribar, algun dia, de veure de prop, un animal tant colossal.

El 30 de gener de 1955 va ser diumenge, el periòdic Mediterraneo a la seua tercera pàgina donava la notícia amb aquest titular: “La ballena gigante Moby Dick estará hoy en Castellón” i és que, tal com es relata a continuació, va ser l’abril anterior,  quan, després de més de quaranta dies de navegació, en aigües de l'oceà atlàntic, veïnes a Casablanca i no gaire llunyanes de Tànger, va ser caçat aquest enorme exemplar de més de 20 metres de llarg i 60 tones de pes, per l'arponer i capità del vaixell Manuel Rico, que, vet per on i casualitats de la vida, era natural de Benicarló.

Un catxalot que per la seua mida extraordinària va ser necessari per al seu desembarcament a Algesires comptar amb una grua flotant portada expressament per aquell menester des del veí Gibraltar, i que, després d’haver estat exhibit a Madrid, Saragossa, Sant Sebastià i Barcelona, la caravana composta per diversos vehicles va recórrer diferents poblacions de França i Itàlia, retornant a Espanya i recalant aquell diumenge 30 i dilluns 31 de gener a Castelló, abans de marxar cap a Portugal.

No queda gens clar a l’entrevista amb el responsable o representant de “l’espectacle” quins eren els mitjans tècnics emprats per a mantenir, per tant de temps, en bon estat la balena, això sí, no va tenir pèls a la llengua a hora de demanar als castellonencs que, aquell diumenge amb la família o, el dilluns amb els mestres, tota la població infantil de la ciutat acudira a la carpa que, ubicada al parc de Ribalta, aixoplugaria a Castelló, només per dos dies, la balena gegant.

Tampoc sabem quina deguera ser la quantitat de pagament de “l’entrada”, ja que resulta curiós que en la propaganda que inseria la mateixa pàgina del diari no hi figurava, ni tampoc la del dia d'abans. Fora el que fora, i malgrat que aquell diumenge va ploure, la balena va tenir admiradors en gran quantitat, formant-se llargues cues a partir de les 10 del matí al voltant de “la farola”, sent encara major el nombre de castellonencs que van acudir a veure l’exemplar l’endemà dilluns quan l’oratge va millorar.

Haurien de passar encara molts anys perquè una altra balena, ens visitara. En aquesta ocasió, estiu del 2009, l’animal va aparéixer a la platja del Serradal, quedant encallat a escassos 40 metres de la platja, on poc després va morir. També el maig del 2011 una balena grisa, de manera extraordinària i excepcional va poder ser vista en aigües de Castelló i més recentment, aquest estiu passat del 2024 van ser les restes d’un cetaci en un estat de descomposició avançat, van aparéixer a la platja del Voramar de Benicàssim, a prop de l’almadrava, causant una gran expectació per la seua gran mida.

Encara que sens dubte la balena més famosa en aquests moments a Castelló siga el restaurant del mateix nom, al passeig de Buenavista del Grau, de tracte familiar, ambient tranquil on pots mantenir una conversa sense sorolls ni molèsties, i amb una magnífica carta.