Només són números per a la història…

M’agrada ser curiós, escorcollar, treure-li punta a les coses, fins i tot si són banalitats, coses que no surten del comú, vulgars i que no van a cap lloc; com a exemple, el cas concret de les carreres a peu on el repte està en la superació de la pròpia resistència o la velocitat dels contrincants.

Ahir al matí, els carrers i avingudes de Castelló van omplir-se de corredors, en celebrar-se, tal vegada la més cèlebre de les carreres que a la ciutat tenen lloc, la 40 edició de la mitja marató.

Va ser l’any 1984, només un any després de la creació del club d’atletisme “Unió Atlètica Castelló”, quan va donar-se el tret d’eixida d’aquesta prova de fons, una cursa que avui en dia, s’ha convertit en la carrera a peu més antiga de la província. Una prova de la qual van resultar ser els primers guanyadors els atletes Isabel Fuster i Luis Adsuara amb uns temps d'1h 29′ 12″ i  1h 11′ 21″ respectivament.

Des d’aquell moment cada any, excepte algunes contades ocasions, la prova ha anat recorrent els nostres carrers amb diferents objectius marcats per cada participant. Per uns, els més agosarats, guanyar-la i rebaixar el rècord de temps, per altres, rebaixar la seua pròpia marca, per uns tercers, tal vegada la gran majoria, acabar-la.

Així, al costat d’Adsuara que va aconseguir la victòria en diferents edicions en aquells anys 80 i inicis del 90 del segle passat, queden per a la història els millors temps aconseguits i encara no superats per l’atleta marroquí Abdelilah El Manaia amb 1h 03′ 03″, en la 25 edició de l’any 2008, i el de Cristina Jordan Ordiales, l’atleta extremenya, curiosament aconseguit 10 anys després del masculí, en l’edició 35, l’any 2019, parant el cronòmetre en un temps d'1h 14′ 01″.

Repassant els números de l’edició d’ahir crida l’atenció, en primer lloc, el nombre d’inscrits, 2270, en relació amb els que van aconseguir acabar la prova, 1892. Van ser 378 els i les participants que, per motius diversos, sobre exigència, lesió o esgotament van quedar-se, i mai millor dit, pel camí. Si considerem que 21 eren els quilòmetres a recórrer, podem concloure que una mitjana de 18 esportistes per quilòmetre van retirar-se, la qual cosa ens ve a demostrar la duresa de la competició. Naturalment, el nombre de retirats per quilòmetre era major a mesura que la distància recorreguda també ho era.

D’altra banda, ni en la categoria masculina, ni en la femenina, van poder batre’s els rècords de la prova. Luis Agustín Escriche, que corria amb el dorsal 2325 i que va ser el guanyador masculí, amb un temps d'1h 08’ 31″ va quedar-se a 5’ 28″ de la millor marca, mentre que Alicia Alvarez, que corria amb el dorsal 1416, va ser la primera fèmina a arribar a la meta, creuant-la i parant el cronòmetre amb un temps d'1h 16’ 16″, a 2’ 15″ del record, ocupant la posició 35 del rànquing general, superant en més de tres minuts a la següent classificada, Diana Martín, que va travessar la línia de meta en la posició 77.

Només són números que passaran a la història de la prova al costat d’altres curiositats com la que acompanyarà per sempre al corredor Pablo Marquez, dorsal 327 que, va ser el darrer a completar la carrera, invertint 2h 47’ 47″; 1h 39’ 16″ més que el temps de carrera del guanyador. De manera que, quan Agustín Escriche va arribar a la meta, Pablo Marquez encara no havia arribat a la meitat del recorregut.

Una carrera la d’ahir de fons, de resistència, on la velocitat passa a ser anecdòtica. Tot i això, resulta interessant comparar la velocitat mitjana dels guanyadors, en la categoria masculina 5’10m/sg,  i en la femenina 4’58m/sg, amb una diferència de 52 centímetres per segon, amb el darrer classificat que va córrer a una velocitat mitjana de 2’08m/sg.

Motivació, determinació i constància van anar ahir en molts dels corredors per damunt del rendiment competitiu i lliçons de dosificació i cap fred en moments difícils, van poder ser viscuts de prop pels veïns de la ciutat. Gràcies a tots aquells que ho vàreu fer possible i endavant Castelló!