“Y de lo nuestro pa cuando…”

"El Anillo" és una cançó de pop llatí amb un ritme carioca, sexy i provocativa, gravada per l'artista nord-americana Jennifer López l'abril de 2018, que va arribar a ocupar el lloc nové a Espanya en nombre de vendes i reproduccions, fonamentalment perquè va ser considerada quasi com un himne per les dones, que havent posat el seu temps i esforç en alguna cosa o fet, en aquest cas com diu la lletra, en una relació amorosa, "Em tractes com una princesa i em dones el que et demane, però l’anell per a quan”, passen el temps esperant que allò es consolide i es faça realitat.

Aquesta cançó m’està venint al cap en aquests dies, en veure com la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació mitjançant una resolució de 26 de desembre de 2024, publicada al DOGV del passat dijous 16 de gener, convoca novament les subvencions destinades a la promoció de l'ús del valencià en l'àmbit festiu, tant per llibres de les Falles com de la Magdalena, per a l'any 2025.

Una resolució que en el paràgraf segon del segon apartat, en referència a la dotació econòmica i modalitats dels premis, diu textualment: “La resolució de la convocatòria queda condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient per a atendre-la en els pressupostos de la Generalitat per a l’exercici econòmic 2025”, i que si no entenc malament vol dir que es pagaran a les gaiates i colles que resulten guanyadores les corresponents ajudes “si hi ha diners”.

Ara, comença a entendre’s el que crec està passant en aquests moments. Si fem una mica d’història recordem, que també una resolució de 29 de desembre del 2023, del mateix conseller d’Educació, publicada al DOGV del 08.01.2024, va convocar les subvencions per a la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit festiu, llibres de Falles i llibres de Magdalena per a l’exercici pressupostari de 2024, on en el mateix paràgraf segon del segon apartat, en referència a la dotació econòmica i modalitats dels premis, en aquell moment deia: “L’import anirà a càrrec de la línia S0291, destinada a la promoció del valencià, del capítol IV, del programa 422D00 del pressupost de 2024 de la Generalitat Valenciana”.

Resolta la convocatòria van resultar guanyadores dels primers premis, en la modalitat de llibrets de Gaiata, les comissions de sector 6, 5 i 1, mentre en l’apartat de Colles, les guanyadores van ser El Rebombori, l’Aljama, El Pixaví, El Magre i el Rei Barbut, que van rebre  els guardons de mans del director general d'Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez, en un acte públic celebrat el dimecres 28 de febrer del 2024 al teatre principal de Castelló.

Dic van rebre els guardons, perquè va ser això, simplement uns simples estendards, uns banderins, a l’espera de fer-se efectiva les dotacions econòmiques que havien d’acompanyar-los d’acord amb l’articulat de la convocatòria.

I el temps va passant, passa la setmana festera del 2024, l’estiu, la tardor i arriba l’hivern i de la subvenció ni rastre, tot i que ja va encarregar-se el senyor Martínez en el parlament del teatre de deixar clar que aquestes subvencions venien a demostrar la disponibilitat de la Conselleria d’Educació pel que fa al suport del valencià.

Encara hui, després de transcorreguts 10 mesos de l’acte de lliurament, veien quina era aquella “disponibilitat”; els 32.000 euros que havien de rebre les gaiates i els 20.000 de les colles, és a dir els més de 50.000 euros de la línia S0291, del capítol IV, del programa 422D00, no han arribat als seus destinataris. Arribaran? Eixa és la qüestió…

No vull pensar que s’hagen “esfumat”, que s’hagen quedat “pel camí”, però resulta més que curiós que en la convocatòria que ara resta encara oberta, la subvenció aparega “condicionada a l’existència de crèdit”…

Senyor conseller Rovira, senyor director general Martínez, entenem que en aquests moments hi haja altres prioritats, que els diners públics facen falta per altres menesters, però si ja estaven al calaix de les subvencions, per què no van lliurar-se en el seu moment? I ara què? De “lo nuestro, pa cuando?”