Indigne, inadequat, impropi… de vergonya!

Va ser allà a la fi dels anys vuitanta del segle passat quan, per primera vegada a Espanya va trencar-se amb el monopoli de la televisió espanyola, d’àmbit nacional, amb l’aparició de les televisions autonòmiques, emissores constituïdes com a societats anònimes amb capital públic i gestionades pels corresponents governs de les diferents autonomies.

En el cas valencià és ben sabut que no va ser fins al 9 d’octubre de 1989 quan va crear-se i començar a emetre “Canal-9”, i que 24 anys després, arrossegant fins a 1200 milions d'euros en deute, a la fi del 2013 va tancar les seues emissions, havent de passar 5 anys fins que el 10 de juny del 2018 després que les Corts Valencianes aprovaren crear una nova empresa de ràdio i televisió públiques, un nou canal públic valencià, “À-punt”, començant les seues emissions regulars.

Transcorreguts 7 d’anys d’aquell nou intent, la sensació majoritària entre els valencians és que no ha aconseguit calar a la societat civil ni ha aconseguit que la gent creguera que era un servei públic necessari, sent la penúltima cadena pública autonòmica a la llista d’audiències, només darrere de la TV de Múrcia.  Els motius són diversos, des del propòsit fallit de vertebrar el territori a través de la dignificació de la llengua valenciana, fins a la manipulació informativa i el partidisme descarat de la seua programació regular.

Una televisió pública ha de ser útil per als ciutadans i ha de ser plural. Per això, els principis bàsics i irrenunciables han de ser el rigor, la independència i la neutralitat, sent el seu principal propòsit informar primer i entretenir després, a la vegada que ha de buscar  generar sentit crític i cohesió social.

Són molts els moments al llarg de tot un any en què es produeixen notícies rellevants i, per tant, són molts els actes dels quals A punt s’ha de fer ressò, fent-se diàriament necessària una tria o selecció.

A només uns dies que faça un any, convocada per més de 200 entitats cíviques, socials i sindicals, amb la participació de més de 50.000 persones, ahir va tenir lloc per dotzena ocasió, una multitudinària manifestació a València, per protestar contra la gestió de la riuada, demanant la dimissió de Mazón i que s’assumisquen responsabilitats i es faça justícia.

Aquest, sens dubte, va ser l’acte més emblemàtic i multitudinari que va tindre lloc ahir a tota la Comunitat, però, inexplicablement, els dirigents de la nostra televisió, els responsables d’À punt, supose que per ordre “de més amunt”, van ignorar el fet, evitant “el directe”, i en lloc d’emetre imatges de la massiva protesta, va programar a la mateixa hora, una retransmissió taurina, en concret l'emissió de la correguda del dia de Sant Joan d'Alacant del 1997, un esdeveniment de fa més de 28 anys! Indignant, de vergonya…

No hi ha cap explicació possible a tal menyspreu, més encara si, com estic veient en aquest moment, diumenge al matí, i des de les 08:15 hores amb narració de Ximo Tamarit i un ample desplegament de càmeres i comentaristes a peu de carrer, À punt està fent un exhaustiu “directe” d’una nova edició de la Mitja Marató València Trinidad Alfonso Zurich 2025, que no diré no té importància, que és veritat que aquesta prova converteix hui València en l’epicentre mundial del running congregant 25.000 participants, però que no tindrà mai, pels valencians, el significat ni l’impacte de la manifestació d’ahir, en record dels més de dos centenars de ciutadans i familiars que encara esperen justícia.

Veient accions com aquestes, negligències, indiferència i menyspreu dels dirigents polítics de la nostra televisió, de la pagada per tots els valencians i valencianes, no ens ha d’estranyar gens ni mica que, cada dia que passe, la societat valenciana li donem més l’esquena, elevant públicament les nostres crítiques.

Aquesta no és la meua televisió, és necessària la regeneració democràtica del mitjà, la televisió no és del que guanya, si realment es vol guanyar audiència cal un canvi real, de moment i com assenyale en l’encapçalament d’aquesta reflexió el que tenim és de totes totes indigne, inadequat, impropi… de vergonya!