La ciutat

La ciutat

dissabte, 18 d’octubre del 2025

Molt bé…, o no tant!

Ahir a la vesprada va celebrar-se, a la sala simfònica de l’Auditori i Palau de Congressos de la nostra ciutat, la XXII edició dels premis Ràdio Castellón, uns guardons que, l’emissora degana de la província i una de les primeres a incorporar-se a la cadena SER, ve concedint des del 2004 amb l'objectiu de reconéixer a les entitats, empreses, col·lectius i persones que per la seua tasca professional i personal ajuden al desenvolupament econòmic o social de la província.

Tretze reconeixements lliurats per l’emissora en un acte que va combinar la música amb l’actuació del duo de guitarres Ausiàs i Ruben Parejo, el grup de ball Xicalla Boomshakalaka acompanyats d’un quartet de corda i, l’humor amb l’actuació del monologuista sevillà Manu Sánchez; tot guarnit amb una impecable posada en escena, presentada per Andrea Jarque, periodista del programa Hoy por hoy.


És ben sabut pels fidels oients que malgrat no “fer-li ascos”, l’emissora no es prodiga en els seus programes en emprar el valencià com a llegua habitual, per la qual cosa no ens havia de resultar estrany que el guió de l’acte tinguera majoritàriament un desenvolupament en castellà,
però que el valencià només s’escoltara ahir a l’auditori en boca d’uns pocs premiats (Avamet, Catí, Suera i la directora del documental premiat en arts escèniques) va resultar xocant i a la vegada trist.

Més encara si pensem que, (Jaume Maicas?) el director d’informatius i continguts de l’emissora, abans que cadascú dels tretze premiats, veritables protagonistes de la vesprada pujara a l’escenari a recollir el premi, fora la veu en off, complement d’unes acurades imatges, encarregat d’introduir els espectadors en la justificació de la decisió dels jurats donant unes pinzellades de la categoria de la persona, entitat o institució guardonada i ho fera en totes les categories emprant única i exclusivament el castellà.


Tot i que em pot costar, puc arribar a entendre que una part, jo diria que minoritària dels premiats i també del públic assistent, podien no entendre el valencià i que per deferència envers aquelles persones, la gal·la tinguera un detall, o que el monologuista, per ser foraster, fera la seua actuació en castellà, però que les diferents intervencions, des de la magnífica presentadora fins a la veu en off dels audiovisuals, foren totes en castellà, diu poc de la suposada estima dels responsables directes i últims de l’emissora castellonenca.

Sembla que els directius de l’emissora s’obliden, voluntàriament o de manera involuntària, que el valencià com a llengua cooficial forma part de la realitat cultural i social de la nostra ciutat; moments com aquest d’ahir, amb una repercussió no només local si més no també provincial i autonòmica, haurien de ser altaveu per aconseguir la plena normalització.


Si és veritat que ràdio Castellón vol fer una clara aposta per ser l’emissora de tots, l’ús indistint del castellà i del valencià, ha de ser un pas més que innegociable,
situant-se per sobre d’ideologies comercials o tal vegada partidistes i, malauradament, ahir, en l’esdeveniment més especial de l’any radiofònic, la nostra emissora degana, la més escoltada a tot el territori, va perdre una més que bona oportunitat per demostrar-ho. El valencià, tots els presents vam poder viure-ho, només va formar part del guió d’alguns dels guardonats. Llàstima!

Mostrar la nostra llengua com a llengua moderna, competitiva i com a instrument de relació social necessari per a un servei de qualitat, també és tasca i molt important on implicar-se ràdio Castellón com empresa, resultant imprescindible l’ús d’aquella en els diferents espais radiofònics i manifestacions socials per animar a les persones a emprar-la.

Si un dels factors essencials que pot determinar la supervivència d’una llengua és la seua utilitat, si no s’utilitza plenament en els mitjans de comunicació, si en aquesta edició dels premis ha passat per la llengua valenciana “sense pena ni glòria o més pena que glòria, voldria que, aquestes reflexions fruit d’una preocupació, foren vistes en perspectiva de futur i que, l’encert aconseguit en l’acte d’ahir fora complementat amb una major presència de la llengua valenciana en programes i actes de futur no en simples paraules o promeses, fent patent que el moviment es demostra caminant…   

1 comentari:

  1. Josep Manuel Ruiz guinotet@hotmail.com18 d’octubre del 2025, a les 17:59

    Com sempre, tota la raó, JJ!!! Un altra ocasió perduda

    ResponElimina