Chikungunya

Mai havia escoltat aquesta paraula, i ara, en sentir-la per primera vegada m'ha semblat que podria tenir alguna connotació africana, tal vegada d'algun idioma rar com el suahili de Tanzania, el hausa de Niger o el yoruba de Togo, i no anava mal encaminat doncs, chikungunya, com m'he assabentat amb posterioritat, es un vocable derivat de l'arrel verbal kunguniala de l'idioma makonde, un idioma bantú, parlada al sur-est de Tanzania i nord de Mozambic i que significa assecar-se o retorçar-se.

I si hui escric sobre aquest vocable tant rar ho és perquè, tot i semblar estrany, és notícia molt a prop de casa nostra, doncs, chikungunya fa referència a una malaltia causada per un virus transmet per la picadura del ja tristament i famós mosquit tigre, tant estès per tot arreu del nostre país; malaltia muscular i articular, que, dit siga de passada, mai havia estat detectada entre els nostres.

I tot i ser aquesta una malaltia rara i estranya, el cas destapat aquests darrers dies a Gandia, a poc més de 150 quilòmetres de la nostra ciutat, a menys de 2 hores de viatge, no ha estat un cas inesperat, doncs aquest element transmissor, el mosquit tigre, “aedes albopictus”,està present a la Comunitat Valenciana des de fa més de dos anys i, com és sabut i sofrit per tots, aquest estiu sembla atacar amb més virulència que mai.

Però encara hi ha més. “Si no vols caldo, dues tasses” diuen al meu poble, i és que a més a més que no hi ha cap vacuna efectiva en aquests moments contra el virus, l'European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC), organisme depenent de la Unió Europea encarregat de l'estudi de malalties infeccioses, situa a Castelló entre els territoris europeus més proclius per la reproducció “del tigre”, el que pot desembocar amb un augment considerable de la por, per part dels veïns i sobretot dels visitants.

I amb aquesta sort que ens ha caigut al sobre, el ser una zona de població estable del tigre i amb capacitat per reproduir-se i hibernar, m'ha vingut també al pensament la campanya d'estiu de la loteria de Nadal “I si cau ací la grossa?” per informar als consumidors que ja es troben a la venda els dècims als llocs de vacances.

És possible que la grossa de Nadal caiga a Castelló, Benicàssim, Benidorm o Gandia, no ho sé, però el que sí és cert que, ben a prop de casa, “ha caigut la grossa de l'estiu” i que porta per nom chikungunya i que pot tocar sense comprar. Veges tu quina gràcia.

Honorable Elena Cebrian, Consellera de Medi Ambient, sabem que va assumir amb molta il·lusió i molt d'entusiasme la responsabilitat dins el nou govern autonòmic, senyores i senyors diputats de medi ambient de les 3 diputacions provincials, regidors dels diferents pobles, cal fer front comú, cal unir-se i lluitar contra aquest vector de malalties; estem davant d'un assumpte de salud pública, cal per damunt d'ideologies polítiques, -el mosquit no entén ni diferencia “dretes ni esquerres”-, una major col·laboració, dons els tractaments realitzats fins ara, s'han demostrat en massa ocasions insuficients.

El chikungunya és un problema que supera els àmbits municipals, per tant la seua solució ha de ser coordinada. Peníscola, Benicàssim, la Vall d' Alba, Pobla Tornesa, Borriol, Orpesa, Torreblanca... cal estar alerta...

Serem capaços d'entendre'ns? Faig vots perquè el cas del veí de Gandia siga una excepció al que ha de considerar-se normal al nostre territori i que no és altra cosa que ser zona lliure de malaties tropicals. Ahi senyor només faltava això...