La gran desconeguda...

 La gran desconeguda a l'hivern i abandonada a l'estiu; m'estic referint a la Filmoteca Valenciana amb dependència directa de “Culturarts-ivac”, iniciativa de la Generalitat Valenciana per impulsar i promocionar la vida cultural, i encarregada de dur a termini les tasques de recuperació, restauració, catalogació, conservació i sobretot difusió del patrimoni audiovisual i la cultura del cinema.

Amb aquesta finalitat tot i que es programen al llarg de l'any projeccions regulars a les seus de València, a sala Berlanga de l'edifici Rialto, a Alacant,al teatre Arniches i a Castelló, primer a les dependències de 'Espai d'Art Contemporani, EACC, i després des del moment de la seua inauguració al Paraninf de la UJI, no ha aconseguit, al menys a Castelló, atraure un públic majoritari, malgrat l'esforç realitzat amb la projecció de cicles regulars, d'ampli espectre i de totes les èpoques i dels preus populars de l'entrada, 3,50 euros.

Conscients que és difícil atraure públic a pel·lícules que van des dels clàssics de la història del cinema fins a aquelles més actuals allunyades dels circuits habituals, la filmoteca, en arribar l'estiu pensant que és un bon moment per veure cinema, es reinventa cada any, amb la ficada en escena de l'anomenada “Filmoteca d'Estiu”, però amb una gran limitació, centrant la seua programació a la capital, València, concretament als jardins del Palau de la Música del passeig de l'Albereda, amb cinema a l'aire lliure.

Qué passa en aquests mesos de la calor a Castelló i Alacant? Doncs el que és més que previsible, la filmoteca valenciana tanca per vacances, i si els castellonencs i alacantins volem veure “cinema a la fresca” doncs hem de conformar-nos en les sessions que els ajuntaments d'algunes localitats programen a les seues platges o places, doncs la filmoteca no tornarà al paranimf de la nostra estimada universitat fins el 19 de setembre en que podrem gaudir d'una nova edició del cicle “Nou cinema”.

Ara, passats ja més de 30 anys de la creació per part del Consell de la Generalitat Valenciana de la Filmoteca primer i l'Institut Valencià de Cinematografia després, i havent aconseguit l'exhibició de manera continuada i més o menys regular de films de procedència i temàtica variada, i amb un nou Consell i Govern, és el moment de plantejar-se donar-li un nou aire a aquesta institució, programant activitats paral·leles, oferint els seus arxius a diferents entitats públiques o privades que, vulguen dinamitzar la cultura, i per descomptat, buscar patrocinadors externs, que permeten la realització d'accions sobretot ara a l'estiu, que “creen afició”, com el cas de la Filmoteca d'Estiu del cap i casal.

Només així aquesta gran desconeguda i la seua tasca cultural tindran el ressò que les seues activitats mereixen. Calen noves il·lusions, noves idees, i tal vegada uns nous gestors, però el que no és de rebut és la situació de la filmoteca a Castelló a l'estiu. Si costa atraure espectadors a l'hivern, si no hi ha continuïtat a l'estiu, el poc que s'aconseguix a l'hivern es perd.

El cine és un element d'oci i a la vegada un gran valor cultural. La cultura del cinema ha de rivalitzar amb altres activitats i la filmoteca valenciana, malauradament a Castelló en arribar l'estiu penja el “tancat per vacances” i fa més fondo el seu desconeixement... Cal que aquesta situació canvie i ho faça ja, si no volem que, finalment, les projeccions de l'hivern es visionen “en família” i el paranimf de la universitat oferisca la visió de molts més seients buits que ocupats en cadascuna de les projeccions programades.