Caminar i córrer: dues drogues contemporànies.

 Tot i ser l'activitat física més antiga de la espècie humana, no fa massa anys, deu o dotze a tot estirar, veure de bon matí, a mitja vesprada o fins i tot a boqueta, nit, qualsevol dia i principalment els caps de setmana, persones, joves i no tant joves, per les rondes de circumval·lació, els passeigs o les sendes de les muntanyes del nostre terme, caminant, al trot o corrent, era quasi una anècdota.

Ara, tal vegada des què la crisi s'ha instal·lat al nostre territori, la pràctica esportiva de córrer, s'ha ficat de moda, ha assolit un auge espectacular i tal vegada perquè no hi ha cap altre esport més senzill i econòmic, tret del seu cosí-germà el senderisme, s'estan fent més i més populars els maratons, les carreres i les marxes.

L'ambient que es respira en aquestes “festes populars” és increïble i els diferents ajuntaments, clubs i organitzadors fan un gran treball de coordinació, pensant fonamentalment en la rendibilitat turística i promocional que els esdeveniments els hi comporten.

Diuen els metges si es fa de manera controlada és bo, implica esforç, motivació energia i entusiasme,aclarix la ment, equilibra el cos i aporta energia cada dia, de manera que amb tots aquests “beneficis” és habitual creuar-se amb “runnings” i sembla ser que en alguns casos produeix contagi, de manera que per molt “cantadora” que siga la roba que aquells es fiquen per entrenar, per córrer, ja ningú es sorprèn i, d'altra banda, córrer és barat, de manera que ja no es tant sols cosa de “frikis”, tot i que encara hi han d'aquelles persones que obsessionats ells, fan del córrer una forma de vida.

Per molts caminar o córrer és el nou golf i s'està convertint en una febre popular, en una “droga saludable”. De manera que a la “moda” iniciada majoritàriament pels homes, immediatament van sumar-se les dones, convertint-se en autèntiques corredores; després va ser la gent més gran i així, amb un “boom” tant considerable, van nàixer les marxes, les carreres de 5, 10 o 15 quilòmetres, les mitges maratons, les maratons, els ultra-maratons i les carreres de muntanya... convertint-se “la febre del caminar i/o córrer” en un fenomen sociològic, de manera que arribats a aquest punt, és difícil trobar un poble, per xicotet que siga, que no conte amb un prova popular, ja siga en qualsevol moment de l'any o aprofitant les festes del poble. Qualsevol moment és bo per practicar jogging, footing o running...

I com a Castelló tenim la sort de tenir mar i muntanya a tocar de casa i bon clima quasi tot l'any, a Castelló també h arribat amb força “la moda” per quedar-se, convertint-se en un lloc ideal per tot tipus de proves, des de les ja consolidades “marató i mitja”, “115 mim” o “marxa al Bartolo” amb clara projecció fins i tot internacional, a les més modestes, passant per allò que s'anomena “circuits” i que no és altra cosa que un grapat de carreres populars, una espècie de “liguilla” que,generalment, conta amb alta participació i molta animació.

És el cas que centra el meu comentari, doncs per segon any consecutiu el Circuit de Carreres Populars Nocturnes ha anat aglutinant al llarg de tot l'estiu i amb el patrocini de la Diputació i els diferents ajuntaments: Orpesa, Castelló, Vinaròs, Benicàssim i Peníscola, 5 proves populars, 10 quilòmetres, amb la finalitat d'unir turisme i esport, constituint tot un èxit les 4 proves celebrades fins ara, i amb la seguretat que també la darrera del circuit, que es celebraràen pocs dies a Peníscola així ho serà.

I com caminar i córrer està de moda, no us preocupeu aquells que heu arribat tard a aquest circuit, doncs només en setembre, si us ve de gust, sense eixir de la província, podeu participar al cros de les festes de Sogorb, al trail de Soneja, a la cursa de Figueroles, a la volta de muntanya de Catí, a la volta a peu d'Almenara, o de Viver, a la mitja marató de muntanya de l'Alcora o a l'Skoda 10Race de Castelló ciutat.

Un esport, una diversió, un mètode d'evasió de la realitat quotidiana, una activitat agraïda i gratificant, siga el que siga, caminar pel terme o córrer està de moda, ja no és “de locos”, i ací, a Castelló és un bon lloc per fer-ho, tenim mar i muntanya, pla i zones amb desnivells, sendes i camins, circuits urbans... Només cal elegir una cota i recórrer quilòmetres, amb o sense pressa, més ràpida o lentament, cadascú al seu ritme, la pràctica de la carrera o el senderisme, amb control, és salut. Ja em direu...