A la fresca.

 Fa calor, a la Plana i al Vallés. Acabe de veure per curiositat les temperatures d'ara mateix indicades pels observatoris de l'UJI a Castelló i de l'estació meteorològica del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, on ara em trobe. La primera 31,6 °C, la segona 32,7 °C, totes dues altes, molt altes; conclusió: la dita a l'inici, fa calor, molta calor, a la capital de la Plana i també uns quilòmetres més al nord, al poble, al tocant de Collserola.

Però que volem si estem en ple estiu? Ja farà fresca a l'hivern, ara toca això, i aquesta calor em porta a la memòria les nits d'estiu a la fresca com un divertiment més de carrer. Eren els anys 60 del segle passat, jo tenia 8 o 10 anys. La gent, els meus veïns i també nosaltres a casa, a manca de televisor gaudíem d'al·licients impensables avui en dia.

El costum a les nits, abans o millor encara després de sopar, era traure la cadira a la porta de casa, "eixir a la fresca", una manera original i barata de fer-se passar la calor, i a la vegada mantenir el sa costum de parlar entre el veïnat.

Mentrestant els més menuts aprofitàvem per a jugar amagats en la penombra que feia la bombeta del carrer, això si no s'havia trencat abans amb un encert llançament de pilota o de pedres. De vegades quan ens acostàvem massa a la gent gran, aquests parlaven en segones perquè no arribàrem a sentir segons quines coses, això s'anomenava "haver roba estesa o moros en la costa".

Generalment i de manera habitual es parlava del temps o de les collites o d'altres temes que a nosaltres els xiquets ens semblaven intranscendents. El que més ens agradava era quan algun veí treia un meló d'Alger i el repartia entre tots, al mateix moment que algun altre ficava en marxa un tocadiscos Kolster, comprat a casa Igualson, i s'escoltava la música de "los 3 sudamericanos", mentre ens menjàvem la tallada del meló, a mossos, refregant-nos-la d'orella a orella, això si, si no ens quedàvem adormits, asseguts amb la tallada a la mà.

Aquelles nits a la fresca, hui impossibles, serien impagables. Us imagineu un carrer amb gent i més gent menjant meló d'Alger, escoltant "será maravilloso viajar hasta Mallorca..." a plena llum de la lluna?

Potser allò no tornarà més, més encara, no m'agradaria que tornara, el passat, passat està, però potser comença a ser l'hora de fer campanya i apagar unes hores els mòbils per fomentar el diàleg i la tertúlia més enllà de l'ús del whatsapp. No us sembla que avui aquelles nits a la fresca de fa anys comencen a ser una necessitat? 

 

Si, ja sé que no serà el mateix, però si us ve de gust, demà diumenge 31 i a partir del es 21.30 hores al meu raval, a la plaça d'Isabel la Catòlica, la popular "placeta de l'ereta", podeu gaudir de sopar i beguda a preus populars i després amb la cinquena edició de cinema al carrer 2016, que organitzat pel club social "la cosa nostra", ens dóna l'oportunitat de visionar la pel·lícula "Barrio", adient per al moment i l'ocasió.

És una oportunitat de tornar a treure la teua cadira a la fresca i gaudir d'aquell ambient d'antuvi en unes circumstàncies i temps nous, però temps d'estiu, de carrer, de barri de sempre.