El banc de terres o el somni dels justos...

Hui, 13 i dimarts, dia en què a la cultura espanyola, grega i d'alguns països d'Amèrica Llatina és considerat dia de mala sort, voldria recordar i fer cinc cèntims de la proposta que roda per l'ajuntament de tirar endavant al terme de Castelló un banc de terres municipal, un recurs per als propietaris de parcel·les amb capacitat agrícola, que suposa una alternativa contra l'abandonament d'aquests terrenys a més, de ser un recurs per a les persones interessades a cultivar terres.

Castelló ha estat poble agrícola per molts anys, però en l'actualitat l'abandonament de les terres de cultiu és més que greu i significatiu, de manera que a més de contribuir a la pèrdua de superfície agrícola útil, es genera un impacte negatiu en el nostre medi ambient, incrementa el risc d'incendi, augmenta la proliferació de plagues i genera un major risc de degradació ambiental i paisatgístic.

Per totes aquestes raons, allà per l'estiu del 2012 l'aleshores regidor d'agricultura, el senyor Gonzalo Romero, va anunciar, a boca plena, la creació del "Banc de Terres de Castelló (BTCS)", una iniciativa promoguda des de la Delegació Municipal d'Agricultura i Medi Ambient, amb la qual s'intentava frenar la pèrdua de superfície agrària útil a través de la posada en valor de terreny de cultiu perduts o insuficientment aprofitats, al mateix temps que donar solució a la creixent i cada vegada més important problemàtica agroambiental derivada de l'abandonament dels camps, fet que anava a contribuir al manteniment del paisatge agrari del terme municipal i a la preservació de la tradició i pràctiques agrícoles locals.

Es creava un registre administratiu municipal, de caràcter públic, que facilitava el contacte entre els propietaris de parcel·les aptes per a l'explotació agrícola i les persones interessades en el seu cultiu amb uns acords lliures entre les parts, sobre els aspectes econòmics, terminis d'arrendament i altres condicions.

Però allò, per un motiu o altre sembla que va nàixer tort i any i mig després, allò que havia de ser un projecte integral d'actuació econòmica i mediambiental i recuperació dels camps de cultiu, va quedar en molt poca cosa i lluny de projectar l'activitat agrària cap al futur, revitalitzant l'agricultura va aparcar-se i començà a dormir el somni dels justos...

Un nou equip de govern va configurar-se a la ciutat i semblava que en aquest aspecte hi havia més sensibilitat amb la voluntat manifesta de revalorar socialment la figura del llaurador castellonenc, de manera que es puga percebre l'agricultura com a mitjà de vida, i a més a més de reafirmar-se en la voluntat de donar un nou impuls al Banc de Terres, s'anunciaven noves mesures com la creació d'una marca 'Producte Fresc Ciutat de Castelló' i la seua promoció dins i fora del País Valencià, per tal d'ajudar a defensar els interessos dels llauradors de Castelló i a fomentar l'ocupació a la nostra ciutat, a més de col·laborar al manteniment de pulmons verds al terme municipal.

A passat més d'un any, i com podem comprovar en el Pla de Govern del nostre ajuntament "penjat al web municipal", dins l'apartat 8: Foment de l'ocupació, en l'àrea d'Innovació, ocupació i creativitat ciutadana, apareix com a compromís 8.15, que s'iniciarà a partir del 2017, "crearem un banc de terres a Castelló per possibilitar la continuació de l'activitat agrària".

Senyora Patrícia Puerta, regidora delegada de l'àrea, 2017 està en voltar el cantó. Fem vots un 13 i dimarts, per poder prompte recuperar, posar en explotació, i valorar econòmica i socialment el bandejat patrimoni agrícola local; així siga.