Plou poc, però amb lo poc que plou, plou prou..... i de vegades massa.

 La ciutat de Castelló va estar sotmesa durant molts segles, fins a les darreries de l'any 2007, a un risc elevat d'inundació, derivat de la seua localització a la zona al·luvial del riu Sec de Borriol, el barranc del Sol i el de Fraga. El creixement i expansió urbana del segle XX va augmentar el risc d'inundabilitat del nucli urbà.

Que el riu Sec és molt perillós està més que demostrat i documentat des del segle XVI. Hi ha constància de més de 10 riuades entre 1597 i 1900 i, dins el segle XX van ser històriques les de 1949, 1962 i 1969. En tots els casos la riuà és semblant: ràpida i imprevisible, activada per pluges intenses, de més de 250 l/m2 en poques hores.

Tot i que al nucli urbà hi ha diferents zones inundables, el raval de Sant Roc, ara de Sant Fèlix, i el dels Mestrets i la Guinea, han estat els més castigats al llarg de la historia. Amb els 50 milions d'euros invertits al riu Sec, i els 30 posteriors per canalitzar el barranc de Fraga el risc d'inundació del nucli urbà sembla, ara per ara, resolt.

I per què direu parle hui d'aquest passat perill? Doncs perquè tot just hui, dia de Sant Miquel, es compleixen 67 anys d'una de les avingudes del riu Sec més recordada pels castellonencs, per la gran magnitud del desastre, juntament amb el de 1969, inundacions ocorregudes entre la nit i la matinada del 28 de setembre de 1949.

Segons conta informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la pàgina tres del diari La Vanguardia del divendres 30 de setembre del 49, exemplar que costava 50 cèntims de pesseta, o el diari Mediterràneo d'aquell mateix dia, la quantitat de pluja caiguda a la capçalera del riu Sec, entre les serres de Vilafamés i el Desert de les Palmes, o en alguna zona del seu llit, va fer que el riu en arribar a la Plana, a les rodalies de la capital, se n'eixirà per diferents llocs, a la carretera de l'Alcora, al Crèmor, a la carretera de Morella, a l'antiga N-340, al pont de ferro o a l'altura de l'estadi de Castàlia, zones que quedaven al mateix o per sota del nivell del riu, assolint la riuada, en alguns carrers, altura superior al mig metre, produint-se danys greus en més de 60 cases i l'ensorrament d'algunes d'elles, així com greus desperfectes a l'estadi de Castàlia que va quedar tan afectat que va haver de tancar-se per quatre temporades, i el que va ser pitjor, deixant un rastre de 10 persones mortes, majoritàriament dones i xiquets.

Pel que respecta a l'horta i la marjal, el desastre encara va ser més gran. Coscollosa, Ramell, Canet i sobretot el "lluent", tot era un gran fangar, amb alqueries plenes d'aigua, carros arrossegats pel corrent i animals morts.

El drenatge de la marjal als anys 70 del segle passat, juntament amb l'apertura de l'eixida a la mar del riu, va mitigar una mica la possibilitat de nous desastres, però no ha estat fins als inicis del segle XXI quan, sembla que les canalitzacions i cobriments han acabat amb el problema.

I com les efemèrides a recordar no han de ser sempre "roïns", vet per on, hui el senyor "google" em recorda que el 29 de setembre de 1899, fa 117 anys, i 50 abans de la riuada que acabem de recordar, naixia a Budapest, Ladislao José Biro, inventor, que entre altres novetats, va idear el 1940, el bolígraf, instrument universal d'escriptura manual, que, amb tota seguretat no va "nadar" a la riuada castellonenca del 49, doncs no serà fins a la dècada dels 50 amb l'aparició dels primers "bic" quan comença la democratització del bolígraf, l'arribada a tots els racons de les cases d'un dels millors invents del segle passat, però açò ja és una altra historia...