La ciutat

La ciutat

diumenge, 11 de setembre del 2016

Fites compartides en el temps i en l'espai des de la fe, la religiositat, la tradició i la historia.

No podia deixar passar aquests dies sense fer referencia i comentari a tres fites històriques amb les quals molts veïns de Castelló ens sentim tan lligats que, fins i tot, desperten entre nosaltres uns vincles de solidaritat que legitimen la nostra existència com a poble i que, casualitats de la vida, aquesta setmana que tot just ara acaba, han estat més que recordats mitjançant uns rituals laics, cívics o religiosos.

Si mantenir la memòria col·lectiva és mantenir la identitat d'un poble, hi ha dades que tot i ser molt importants, malauradament per desconeixement ens passen desapercebudes i ens assabentem després que tot ha passat.

Per si de cas, és en aquesta ocasió el cas per alguns dels que açò llegiu, voldria fer resó de les tres dades, fites històriques que cronològicament ens han situat en el temps i en l'espai castellonenc des de la perspectiva del passat i mirant cap al futur.

Primera fita: 1251, 8 de setembre, el Rei Jaume I atorga a Ximén Pérez d'Arenós, mitjançant el document anomenat Privilegi del Trasllat, l'autorització per a desplaçar la Vila de Castelló des de la muntanya a la Plana. Tot just dijous passat van complir-se 765 anys i el poble ho celebrem en aquests dies amb l'acte d'agermanament amb la ciutat de Lleida, un cicle de conferències sobre el nostre origen com a poble així com un mercat de productes tradicionals o un joc de carrer que ens recorda sobre taulell porcellànic els principals moments de la nostra historia. Un bon moment i ocasió per buscar respostes i trobar perquès...

Segona fita: 1366, segons la tradició de la ciutat és el moment en què Perot de Granyana, un llaurador, troba la petita imatge de la Verge als peus d'un Lledoner mentre llaurava en un camp. 650 anys de la "Santa Troballa", record de l'inici del culte i veneració de la sagrada figura de 6 centímetres d'alçària que es guarda a la fornícula del pit de la imatge-relicari de la Mare de Déu i Patrona. Fet miraculós que, casualitats, coincideix amb una altra Verge de Lledó, copatrona de la ciutat de Valls, trobada de la mateixa manera i el mateix any... Apassionant historia la de la Santa Troballa que van "quasi reviure" en una apassionant conferència que el prior de la basílica va realitzar al saló pompeià del Casino Antic el dimecres 27 d'abril passat... 650 anys del símbol de la fe de la ciutat en l'any de la misericòrdia.

Tercera fita: 1766, 30 d'agost, diumenge anterior a la festa principal de la Verge del Lledó, que aleshores se celebrava el primer diumenge de setembre, data de la benedicció i inauguració de l'actual santuari de Lledó. Després de molts anys venerada a l'església Major la imatge retorna al seu temple, el quart construït sobre el lloc de la Troballa entre el 1724 i 1766. Es compleixen per tant ara 250 anys. Hui 11 de setembre una Solemne Celebració i "Paso por el Manto" amb obsequi de diploma nominal amb el segell pontifici del temple com a record ha marcat el matí de festa.

Tres fites castelloneres al voltant del 8 de setembre festa del Naixement de la Verge o de les Maredéus trobades, 9 mesos tot just després del 8 de desembre, festa de la Concepció Immaculada de la Verge Maria. 765, 650 i 250 anys d'història ens contemplen des de la fe, la religiositat, la tradició o la història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada