La "moda" de les muixerangues

El fet d'aixecar torres humanes és una més de la tradició festiva valenciana, element de cultura popular que s'ha mantingut en diverses poblacions del país, rebent diverses denominacions: negrets, moixiganga, varetes, dansants... i especialment muixeranga.

La muixeranga és difícil de clasificar, ja que no encaixa exactament en la categoria de tradició, esport, religió, símbol, fenomen social o moda, tot i que veu de totes i cadascuna d'aquestes consideracions.

És ben cert que ací, a Castelló ciutat, no ha estat mai un element distintiu. Peníscola o Forcall, tal volta, hagen estat els pobles de la província que millor han conservat les seues torres humanes amb el pas del temps, tot i que el nom, les músiques que les acompanyen, els uniformes i les figures que executen són diferents.

De totes les muixerangues valencianes la més famosa i reconeguda és sens dubte la Muixeranga d'Algemesí, vinculada a la festa gran del poble, la Mare de Déu de la Salut, arribant als nostres dies gràcies a la tradició de l'acte religiós, de la processó a la qual acompanya, com a element més característic de les festes d'aquella localitat de la Ribera.

Tal vegada pel pes i la rellevància d'aquella d'Algemesí, ha comportat que el terme "muixeranga" siga escollit per designar les colles de nova creació, que, com una taca d'oli, s'estenen arreu del territori valencià en els darrers anys.

Són moltes les localitats de diferents comarques que, en algun cas han recuperat i consolidat les torres humanes dins la cultura festiva local, amb un ressorgiment de colles muixerangueres, cas de Carlet, Sueca o Cullera, o apareixen per primer cop, en llocs on no hi havia hagut mai, cas d'Alacant, Vinaròs o el mateix Castelló.

I, vet per on, ací a Castelló, on no hi havia hagut mai tradició, en poc més de dos anys, han aparegut dues colles muixerangueres, o tal vegada cal dir una colla dividida en dues per problemes interns. Siga com siga, a hores d'ara podem no només gaudir si més no també participar, formar part, de la Conlloga -muixeranga de Castelló i la Conlloga-muixeranga de la Plana, que en sana rivalitat, mantenen la topetia per realitzar les millors i més arriscades figures.

Crida l'atenció que les dues muixerangues tinguen el prenom de "conlloga", mot molt castelloner, l'origen del qual cal buscar-lo al Tombatossals de Pasqual Tirado, quan el galifant després de vèncer els filisteus en la croada de les illes Columbretes, es dirigeix als seus companys, com la seua conlloga, el seu grup d'amics, d'incondicional, aquells amb qui ho comparteix tot i sense els quals res podria... Com anell al dit per expressar la necessitat d'unió de la muixeranga per aconseguir reptes quasi impossibles.

I també el matís de la diferenciació de les dues Conllogues,"De Castelló" o "De la Plana" distintiu de la nostra terra més propera, el Castelló referent del Castell Vell, i la Plana el lloc del trasllat després de la baixada al Pla.

Dues muixerangues "castelloneres", l'una amb l'honor d'haver estat la impulsora de la tradició muixeranguera a la capital, l'altra que irromp amb força i moltes ganes de participar i fer pinya per arribar al més amunt.

Ambient de festa, germanor, topetia... les muixerangues han arribat a Castelló per quedar-se, tots hi cabem, no importa l'edat, des de la pinya, fins al més amunt, cultura popular emocionant i a la vegada sorprenent, amunt companys!!!