"Antoñina"

Totes les festes porten lligades amb elles uns menjars típics. Sense anar més lluny tots tenim al cap "la truita de faves", "els ximos", "les figues albardaes" o els rotllets d'aiguardent, com a referents a la nostra Magdalena.

A la ciutat d'Alacant que, com és ben sabut aquests dies està celebrat les seues festes, el símbol de la festa, un dels menjars típics és "la coca amb tonyina", molt semblant a la nostra "coca de tomata" i que per les seues característiques, és fàcil poder menjar-la al carrer, la qual cosa la fa més que popular entre barraques, fogueres i racons.

La tonyina és un peix robust de cap cònic i boca grossa fàcil de trobar a la nostra Mediterrània i molt apreciat pels consumidors, perquè la seua carn a més a més de ser ferma i agradable al paladar és molt nutritiva, sent molt apreciada la tonyina en llauna, conservada en oli o salmorra, doncs és ideal per preparar amanides i entrepans.

Per aquestes o tal vegada altres raons, a Alacant i per Sant Joan, la coca amb tonyina com dic és un dels emblemes, juntament amb "les bacores" de la gastronomia festera.

I, si hui comente aquest fet, és perquè ahir "a la primera" de televisió espanyola, sempre atents a la realitat plurilingüística de l'Estat espanyol, però sobretot molt més interessats a espanyolitzar-ho tot el que es trobe a l'abast, van decidir rebatejar les coques alacantines, amb un resultat tant sorprenent com risible.

Dit i fet, les coques "amb tonyina" van convertir-se en una menja anomenada "coca antoñina", una denominació que ràpidament va provocar tot tipus de reaccions a les xarxes socials i no tan sols de la gent d'Alacant, si més no també de la resta de la gent del País, ja que és absolutament lamentable el poc respecte que, en moltes ocasions, mostra la televisió "espanyola" per les cultures alienes, amb l'agreujant que, considerant-nos com ens consideren part d'Espanya, se suposa que la nostra també és la seua.

Vergonya i tristesa i, sobretot, mofes i burles, és el que ha generat i encara de segur seguirà generant, el reportatge de TVE1 sobre les coques de Sant Joan que es mengen arreu dels Països Catalans per a celebrar, no tan sols "les fogueres", si més no el solstici d'estiu.

I el que és més trist encara, a supermercats i tendes sembla que els hi “fa gràcia” i s’encarreguen d’escampar l’ocurrència. Flac favor a la llengua que de cap manera hem de permetre.

I si la "coca amb tonyina" és salada, el seu complement és la "coca de Sant Joan", derivada del tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol que ha esdevingut en un pastís de classes diferents, des de les confitades amb massapà fins a les de fruita, passant per les de crema o nata i les ornades amb pinyons o llardons.

"Coca", paraula que s'aplica a una àmplia gamma de pastissos, que amb el cognom "de Sant Joan" és generalment dolça, però a Alacant és salada i porta el cognom "de tonyina", pastís que té relació directa sempre amb la festa i, a la vegada, és menjar tant de pobre com de ric, arrelades als costums populars.

De Sant Joan, de tomata, de verdures, d'espinacs, de ceba.... o si sou més llepols  celestial, de creïlla, amb molles, de pinyons, taronja o xocolata, però mai, mai "antoñina". Quina aberració!!!