I si a més a més abaixaren els preus?

Poc o gens s'imaginava el rei d'Espanya Carles III, quan el 3 d'abril de 1787, va dictar la Reial Cèdula per la qual es prohibien els enterraments dins les esglésies, la repercussió que hui 231 anys després, podia arribar a tenir aquella decisió.

I és que a les conseqüències més que evidents que va arribar a tenir per la salut dels vius el costum d'enterrar als morts a l'interior de les esglésies, amb proliferació de malalties a causa de la corrupció dels cadàvers, va afegir-se l'obligatorietat per la municipalitat de buscar llocs i construir cementeris fora de les poblacions, en llocs airejats distants de les cases.

És ben sabut que a Castelló el primer cementeri va construir-se com era costum, i des de pocs anys després del trasllat medieval, al costat de l'església, i que la nova llei reial va obligar a buscar un lloc més idoni, allà per l'any 1800.

Sabem que els terrenys elegits van ser els situats al final de l'actual carrer de Saragossa, fora murs, a tocar del calvari, en el lloc on va construir-se més tard el Parc de Ribalta i que va ser beneit el 29 d'abril de 1804. Un lloc no massa idoni, ja que, poc més de 50 anys després va caler buscar un nou lloc.

L'arquitecte provincial, el senyor Montesinos, va projectar el 1859 unes noves instal·lacions i el 1861 va produir-se el primer enterrament en el nou cementeri, al costat del riu Sec, dedicat a la figura de Sant Josep, que en successives ampliacions va anar creixent fins a les darreries del segle XX.

L'any 2004 va produir-se el darrer capítol d'aquesta història, amb la inauguració del quart cementeri, "el nou", ubicat a la partida del Collet i que amb instal·lacions més modernes, complementa el de Sant Josep.

I, si comente tot açò, és perquè per gestionar els dos cementeris és sabut que va crear-se una empresa mixta, "nuevo cementerio de Castellón", empresa que hui es notícia perquè com a negoci, i segons publiquen els mitjans informatius locals, els tres darrers exercicis hi ha obtingut importants beneficis, superiors als 750.000 euros.

Entenc que els cementeris, per allò d'estar a l'aire lliure, necessiten un continu manteniment de vials, espais d'enterrament o voreres, perquè mai deixen de ser espais públics per atendre amb dignitat la memòria dels que allí descansen per sempre i que, en el cas del cementeri de Sant Josep, hi ha un gran patrimoni cultural i històric que cal preservar, però també és ben certa la dita de "morir-se és car, molt car".

De manera que des d'aquest humil blog m'agradaria que el regidor responsable del cementiri, crec que li correspon al regidor d'Ordenació del Territori, al senyor Rafa Simó, analitzara juntament amb els responsables directes de la concessió, vistos els beneficis continus que els cementiris aporten a la ciutat, sense deixar d'invertir en els seus manteniments, la possibilitat d'abaratir costos, reduint les taxes tant d'inhumació, com de trasllat i ampliació de temps d'ocupació, ja que, aquest, és un servei que tard o d'hora, tots hem de fer-ne ús.

Vetllar perquè el servei de cementeri no tinga dèficit, és també una de les obligacions dels representants municipals, però que com és el cas, la gestió genere beneficis econòmics, no estaria de més que aquells es convertiren en beneficis socials.