Així, entre cometes, perquè no solc emprar en aquest blog altra llengua que no siga la meua materna, però en aquest cas, crec reflexa clarament la idea que vull compartir, i que no és altra que una reflexió sobre els fusos horaris i el desfasament que arrosseguem a l'estat espanyol, ara, quan fa poques hores ens hem vist novament en la necessitat d'endarrerir una hora, situació que ve perllongant-se des de principis de l'any 1942,quan Espanya va adoptar un canvi horari que va comportar avançar els rellotges una hora per acomodar-los a... l'horari de Berlín amb un clar gest de connivència del règim feixista espanyol amb el nazi alemany precisament en un moment en què el Tercer Reich tenia la paella pel mànec.
En paral·lel al debat sobre
l'oportunitat de mantenir sistemàticament aquest canvi horari, des de fa uns
quants anys s'ha posat sobre la taula la necessitat d'una readaptació al fus
horari que permetria un encaix més lògic entre l'hora solar i l'hora oficial.
Geogràficament el terme de
Castelló dins el territori nacional i més concretament la nostra ciutat, és
coneguda arreu del món per ser el lloc on es creuen el paral·lel 40 i el
meridià 0, dins la xarxa geogràfica, malla o reticulat tradicional terrestre
que permet la localització i la georeferenciació de llocs en un sistema de
coordenades esfèriques, mitjançant valors angulars mesurats sempre amb el
sistema sexagesimal, tenint Greenwich i en la mateixa franja Castelló, com a
eix central per obrir-se a l'est i l'oest fins a formar vint-i-quatre franges horàries
iguals,
De manera que "per anar
bé" hauríem d'adaptar-nos a l'horari GMT+0, el que correspon a Gran
Bretanya i a l'Estat espanyol, i també als Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg,
França i les zones més occidentals de Noruega i Suïssa, i no seguir mantenint
el desfasament horari, tot i haver-se endarrerit una hora aquesta passada nit,
encara en portem una de retard.
Però la qüestió espanyola,
no és canviar o no el fus horari sinó tota una cultura sobre la concepció del
temps, els seus usos, sobre la igualtat i, entre moltes altres coses, sobre una
manera de treballar excessivament presencialista i rígida. Cal una reforma
horària, entesa com la recerca d'un l'equilibri entre els temps de feina i la
resta de necessitats i anhels vitals en una societat que s'estructura al
voltant d'una extensa jornada laboral, que inclou en molts casos una llarga
aturada al migdia, i eixe és realment, a parer meu el problema.
Cal anar, per tant, una mica
més lluny, i no només lluitar per recuperar el fus horari GMT que ens correspon
per la nostra situació geogràfica, si més no, cal avançar cap a la modificació
d'hàbits respecte als menjars i les hores de descans i això, sembla més
complicat, ja que implicaria, com a mesura inicial, acabar abans la feina
laboral deixant menys temps de descans al migdia.
A Espanya malgrat
l'avançament o endarreriment d'una hora l'adaptació al ritme solar és del tot
"anòmal": es dina a l'una del migdia hora solar (el rellotge marca
les dues a l'hivern i les tres a l'estiu), i se sopa a les 8 hora solar (les
nou a l'hivern, les deu a l'estiu).
Canviaríem els hàbits
canviant el fus horari? Fins a quin punt el sol influeix en els hàbits de vida?
Espanya ha d'adaptar-se a l'horari europeu? Quan la mesura dels dos horaris es
va implementar, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi
significatiu en l'ús d'energia, però avui dia, en què l'energia es fa servir en
pràcticament tots els àmbits la diferència no és significativa.
La meua opinió: no només
mantenir l'horari d'hivern, si més no, adaptar-lo a Greenwich, que per lògica
és el que ens correspon, amb tot l'esforç que açò pot arribar a suposar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada