Ahir al matí penjava al
Facebook aquest missatge: "Algú sap on es pot comprar una casca a
Castelló? Si, una casca, no un tortell ni "roscón" de reis, que no
són el mateix". A hores d'ara, 24 hores després, cap dels comentaris
apareguts ha sabut donar-me raó. Sembla que ací, "a la capital" no
se'n fan, definitivament no hi ha cap lloc on poder comprar-ne,
Puc concloure que la casca
no té tradició al nostre poble i dubte que l'haja tinguda en algun moment. Més
encara, estic convençut que alguns dels que açò llegiu, i molts altres veïns de
la ciutat encara no saben a què em referisc.
És veritat que a València i
sobretot als pobles dels voltants, aquest dolç de massapà que els padrins
solien regalar als seus afillats, o que portaven els "reis Mags", es
nega a desaparèixer del tot; no sé si a Alacant passarà el mateix que a
Castelló.
De lliura o de mitja lliura
a l'Horta, la Safor o la Ribera es manté la tradició. A Nules una bona amiga,
la família de la qual té pastisseria, també n'elaboren, però "pare vosté
de contar...", a banda d'algun comentari animant al forner-pastisser del
meu raval a fer-ne en anys vinents, el facebook no m'ha donat cap més resposta.
I si la casca, d'arrel
morisca, té el seu regne a València, a Catalunya cal parlar de tortell, pastís
en origen de pasta fullada i farcit de nata, crema o confitura. Abrioxat i
aromatitzat, s'acostuma a decorar amb fruita confitada i una doble sorpresa,
una fava perquè aquell que la trobe es faça càrrec del cost del pastís,
"el tonto del haba", i un rei, que serà el que haurà de lluir la
corona que sol acompanyar la rosca.
A Catalunya en menor escala,
al nostre territori ja quasi del tot, tortells i casques, han estat arraconats
pels anomenats "roscons" de reis, calc del castellà "roscon de
reyes" que, i mai millor dit, "se'ls ha menjat el terreny",
pastís que res té a veure ni amb el naixement de Jesús ni amb l'arribada dels
Mags al Portal de Betlem.
El pastís que es fa a
Espanya té forma de rosca, més o menys imitant una corona reial, cobert de
fruites gebrades, que s'assemblen les joies de la corona. La recepta és també
antiga, tradicional, arribada al nostre país des de la Provença francesa de
mans de la casa dels Borbons, sent el rei Felip V qui amb la conquesta i com a
nou model de llepolia va també imposar el costum castellà sobre els nostres. La
casca, va ser arraconada...
I així van passar els anys.
És el moment de recuperar a Castelló aquell dolç, per seguir donant gust al
futur, si és que encara estimem l'autòcton, el propi, l'imprescindible. CASCA
Tot i emprar-se roscon,
tortell o casca, com a tancament de les festes i per celebrar l'Epifania, no és
de rebut confondre'ls i menys encara substituir una tradició mediterrània,
nostra, per una altra vinguda de fora; quan el temps esborra les tradicions, a
poc a poc, de mica en mica i quasi sense adonar-nos estem perdent la nostra
identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada