Fites...

Fita" és un mot polisèmic, així en topografia evoca la pedra temenera que marca un camí o que delimita un àmbit, també pot indicar-nos una forma aplicada i atenta d'observar i assolir un fet, i figuradament ens remet a un moment o fet important, a la consecució d'un determinat objectiu, d'un propòsit, considerant-se fites o fets notables aquelles possibles trajectòries en l'esfera humana, ja siga en el camp polític, cultural, religiós, social o simplement com a experiències personals viscudes a partir dels processos de desenvolupament, siguen esdeveniments, previsibles o atzarosos.

 
El primer dia de l'any és, simbòlicament, el començament d'una nova vida, en què tot és possible. Hui, primer dia del vinté primer any de segle XXI i del III mil·lenni, vull centrar-me en algunes fites que, en l'àmbit personal o social s'han assolit o s'ha iniciat el seu procés.
 

En primer lloc inicie el més 83 d'aquest blog, essent aquest escrit el que fa 1.036 dels que hi ha penjats en aquests prop de 7 anys de dir la meua, d'una manera constant, ordenada i metòdica, i sense sentir-me encotillat, sense plantejar-me si escric bé, si aconseguisc traslladar-vos les meues idees o si sóc capaç d'enriquir-me i a la vegada entretenir-vos amb les meues opinions. Aquesta fita només és fruit de la curiositat, dedicació i esforç a parts iguals i, com diuen en castellà, "Cinco no son montón, pero siete ya lo son".

 
També hui s'inicia l'any sant compostel·là, el tercer en aquest segle XXI, després del 2004 i 2010 i abans del proper al 2027, un any que esperem que siga de curació, recomposició i progrés que esperem que ens porte no només avenços tecnològics si més no també bones notícies en termes de creativitat col·lectiva, tot i que incertesa és a hores d'ara, tal vegada, la paraula més usada per a referir-nos al futur pròxim.
 

I en l'àmbit local l'any s'inicia amb l'aparició del número 150 de la revista quinzenal gratuïta i digital en valencià de Castelló "Castellonear", tota una fita entre els rumors apocalíptics que incidien en el fet que aquest format editorial no tenia futur. Una publicació digital periòdica que no només es manté, si més no avança perquè els seus creadors i editors comprenen que no hi són per competir amb els mitjans físics, sinó per aprofitar les seues debilitats i explotar-les, amb una profunda anàlisi inicial del que interessa sense deixar-se arrossegar per la inèrcia i el de sempre.
 

I finalment també hui s'anuncia per part de l'ajuntament castellonenc posada en marxa, tot i que de manera informativa i fins a mitjan febrer, el nou sistema de control d'accessos al centre històric de la ciutat mitjançant reconeixement de matrícules a través de càmeres que ha substituït a l'anterior sistema de bol·lards retràctils, una vintena repartits per diferents espais, que fa unes setmanes van desaparèixer definitivament. A partir d'ara s'estableix un nou control d'accessos que busca la pacificació de la zona del centre de la ciutat i la regulació d'aquestes zones d'ús restringit al trànsit, amb l'objectiu de recuperar espai per a vianants i ciclistes i reduir la circulació dels vehicles a motor pel centre històric.
 

Diferents fites que per a mi, i vull suposar que per tots vosaltres, també no són mai finals. Enllà d'aquestes n'hi haurà d'altres i d'altres més altes, fins a l'horitzó; fites, o anhels que com deia el poeta manacorí Miquel Àngel Riera, "sempre hi ha un més enllà, una fita més alta cap a la qual segur que ens plaurà gravitar".