25 anys.

Per ser exactes, vint-i-cinc anys, tres mesos i quatre dies, 9227 dies, són els transcorreguts des de l'1 de març de 1997 fins al dia d'ahir, Pentecosta, 5 de juny de 2022.

En 25 anys han passat moltes coses, però cal persistir als somnis, i ahir va ser un bon moment per recordar, amb un acte ben organitzat, com les ganes van poder als mitjans econòmics i, també, al coneixement de l'entramat polític municipal-fester.

Amb un pressupost inicial de 120 milions de pessetes de les quals 90 milions eren d'aportació directa municipal, i un nou president de la Junta de Festes, el periodista Raül Pascual, es van iniciar l'1 de març de 1997 les festes de la Magdalena en la 53a edició, amb unes "reines" festeres Mª José Rovira i Andrea Felip, amb unes "dames" i un equip de treball disposat a fer de la festa el nucli de germanor i lligam perenne.

Fruit del consens i la reflexió entre els diferents col·lectius i l'ajuntament, aconseguit uns dies abans de l'inici, amb l'eslògan al cap "beure no és viure", la setmana festera va ser un exemple de com compaginar festa i absència d'incidents, i, sens dubte, aquell any, va ser un de què va aconseguir-se una major i desitjada unió entre allò que és oficial, i allò que és més popular.

I ara, 25 anys després, calia celebrar-ho. I ahir va ser el dia; també l'oratge, com ho va fer en aquella setmana festera va acompanyar-nos i més de 60 persones, alcalde, regidor, reines, corts, pares, membres d'aquella Junta de Festes vam ajuntar-nos per celebrar, com ho fèiem aleshores, per damunt les diferències personals, l'estima i el treball que, abans, ara i sempre, encara fem per diferents camins, però sempre pel nostre estimat Castelló.

I entre risses i comentaris van anar sorgint els records... "La Magdalena-97" va ser diferent. Per molta tecnologia posterior, per moltes persones en altres Juntes de Festes, per molt actes repetits, per altres novetats, aquells dies van ser per nosaltres diferents, amb la recuperació de costums que ja formen part de les nostres vides.

Vam recordar la veu d'en Pedro Romero llegint el Pregó anunciador de la festa, i les 26.000 canyes que, perparades per la familia Renau, en un matí assolellat van ser repartides abans de l'inici de la romeria, aquella que per primera vegada i en la part religiosa presidira el nou bisbe de la diòcesi Reig Pla i el gran nombre de polítics que al costat de l'alcalde Gimeno, van participar en la comitiva civil. Fins i tot van passar per la nostra memòria, com un "flash", l'ambaixador d'Argentina Carlos Amor i la delegació del municipi italià de Cava di Tirreni que també van unir-se a la festa.

I Josep M. Francés, el preste encarregat de portar la relíquia en aquella massiva participació d'autoritats i de romeus i el repartiment "de rotllets" a Sant Roc de Canet, en el moment de la tornà, o els trenta-tres participants en el "concurs de carros" i com malgrat que la reina i les dames van tornar amb autobús al final del matí, es van incorporar a la tornà, vestides de llauradora, en arribar aquella, a la vesprada, al convent de les germanes carmelites descalces del Caminàs.

I la desfilada de Gaiates, i la pujada al campanar, i "l'encesa", i el Tombacarrers, i Volantins i Xarxa, i el festival de pirotècnia i el concurs de mascletades, i la dècada prodigiosa, i Rosario, i la festa de la "marxalena", i el festival de música de festa i com Paco Pascual ens recordava a través del Programa oficial de festes que aquell any havíem de dedicar especial atenció a l'ofrena a la Verge, en complir-se el cinquanta aniversari de l'acte i 75 del nomenament com a Patrona...

25 anys no són prou per a fer oblidar un temps viscut amb harmonia i generositat, amb intensitat, per alguns que, aleshores érem joves i altres ,encara xiquets, Gràcies, Raül, María José i Andrea, i gràcies, companys per fer d'aquest dia un moment únic. Per molts anys!