La ciutat

La ciutat

divendres, 24 de juny del 2022

Dia de festa i de licors...

Diu un refrany popular: "Lo dia de Sant Joan, és dia d'alegria, fan festa los cristians i els moros de la moreria". Refrany que hui es fa realitat.

Va ser a les primeries del mes d'octubre de l'any 2021 quan va fer-se públic, l'acord del govern de la Comunitat Valenciana, que "recuperava" com a dia festiu autonòmic per l'any 2022, el Dijous Sant i, el dia d'avui Sant Joan, després de no ser-ho aquell mateix any. I és que, la festa de Sant Joan és una de les més antigues i celebrades del santoral cristià i de les poques que juntament amb Nadal i la nativitat de Maria, commemora un natalici.

I no només per recordar la figura bíblica del profeta i predicador que va liderar el moviment baptismal a Judea, si més no també per "celebrar" la festa pagana del solstici d'estiu, purificadora de persones i camps, el moment de l'any en què el sol es troba en el seu punt més alt i moment en què les plantes i herbes assoleixen el seu màxim vigor.


Pren així sentit el refrany amb què he volgut encapçalar el post: dia d'alegria pels cristians en recordar el sant que va batejar Jesús i, pels no cristians (genèricament moros), per celebrar la festa del Sol, com a rei i senyor del cel; fins i tot en alguns indrets "no-creients" es diu que hui és també la festa del vent, de manera que aquest és un element a tenir en compte hui, ja que la direcció en què majoritàriament bufa al llarg del dia, sol ser la dominant durant l'any.

Molt s'ha escrit, parlat i reflexionat sobre les tradicions de "la nit de Sant Joan", però poc sobre la diada del 24. Sabeu aquells que em coneixeu una mica que tinc afició a l'elaboració de licors i begudes casolanes fetes principalment pel mètode de maceració de fruites i herbes amb alcohol i que, la saviesa i tradició popular indiquen, en moltes ocasions, que el dia de Sant Joan és un dels millors de l'any per fer aquests preparats.

Per això, tot i que "faig experiments" en altres èpoques de l'any, cas de l'elaboració dels licors de te de roca, de codony o d'arboç, voldria compartir hui unes receptes de dos licors que hui, diada de Sant Joan, la saviesa popular ens transmet és el millor dia per preparar-los.

El primer licor és prou conegut i tradicional la seua elaboració casolana a les illes mallorquines, on rep el nom de "Suc popular o Totes herbes". Es tracta d'un suc, d'un licor, fruit d'una maceració, d'un mes com a mínim, feta amb tres quartes parts d'anisat dolç i una quarta de cassalla, afegint-li unes fulles d'herba-sana, llorer, noguer, eucaliptus i llimera, unes rametes de saborija i herba lluïsa, i unes flors de camamil·la, fonoll, ruda, taronger i til·lo, una nou verda i tres grans de café sencer; fins i tot hi ha qui fica més herbes. El resultat és un suc amb molt de cos i fortor, des de sempre considerat com a un bon estomacal. Com passa amb altres maceracions, a mesura que anem consumint-lo pot anar afegint-se anisat o cassalla al gust, sense necessitat de canviar les herbes que, es mantenen mentre hi haja "suc" sense podrir-se.

Un licor aquest que pren com a complement les herbes "del temps" i que es veu, complementat per un altre, en el que "l'herba de Sant Joan" és la base. És aquesta una herba molt coneguda arreu de tot el país, i que rep diferents noms segons localitats, així mentre en alguns llocs és coneguda com a "hipérico, corazoncillo, corazón de ciervo, hierba del agua, hierba de la sangre, hierba militar, pericón, sanjuanera o te borde", i el seu nom científic és "hypericum perforatum", a les nostres terres es coneix amb el nom de pericó, herba que, a més a més de ser la base d'aquest licor, té múltiples propietats farmacològiques.


El licor d'herba de Sant Joan
i es prepara amb 15 grams de flors de pericó, una llimona gran tallada a rodanxes i un litre d'anís o aiguardent. Es posa tot en una ampolla que es tapa, es manté en maceració durant 2 setmanes, remenant-la cada dia, es filtra i s'afigen 100-125 grams de sucre al gust; d'aquest licor se'n pren una copeta després de dinar, com a digestiu i és molt bo també quan hi ha pesadesa d'estómac.

Així que ja ho sabeu, aprofitant el festiu i amb ell el llarg cap de setmana, animeu-vos i proveu a fer-vos "licorers", experimenteu, proveu diferents textures, passeu del dolç al sec segons el vostre propi gust, de segur que triomfareu doncs no hi ha millor colofó final d'un bon àpat que servir als nostres convidats un licor casolà. Tota una experiència en aquesta diada de Sant Joan.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada