Si esteu imputats, esteu condemnats. És injust i antidemocràtic.

La Coalició Compromís és una coalició política valenciana creada el gener del 2010 i integrada per Més - Compromís (antic Bloc), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits, que incidint en la confluència del valencianisme progressista, l'esquerra moderna i l'ecologisme polític, que va marcar-se des del moment de la seua aparició política, denunciar la corrupció generalitzada al País Valencià i advocar per una política més transparent, honesta, i al servei dels interessos de la majoria.

Per això, des de sempre, la coalició entre altres accions ha fet bandera d'exigir la dimissió dels polítics amb responsabilitats de govern, per una qüestió moral, quan aquests per la raó que siga, hagen estat encausats; és a dir, s'haja procedit judicialment contra ells o elles, i és que, des dels anys 80 i 90 del segle passat, al nostre país es va estendre el debat sobre la conveniència que un polític, des del moment en fora imputat, dimitira dels seus càrrecs.

Així, la líder del partit Iniciativa del Poble Valencià i de Compromís, Mònica Oltra Jarque, durant els anys d'oposició, i des del seu escó a les Corts Valencianes com a portaveu de la coalició, no va parar ni un moment de criticar i acusar el Govern Autonòmic Valencià d'una falta "d'ètica i estètica" política, i d'exigir les dimissions dels càrrecs públics imputats en els casos de corrupció, en especial "el Gürtel", on el mateix jutge, Baltasar Garzón, va arribar a afirmar que el president de la Generalitat Valenciana, en aquell moment Francesc Camps, i altres alts càrrecs del Partit Popular de la Comunitat Valenciana haurien concedit adjudicacions a empreses, suposadament a canvi de regals, com vestits, jaquetes o pantalons.

Va ser en una de les sessions de les Corts celebrada el 2010,quan dirigint-se al president Camps, després de ser imputat en aquell cas, va dir-li textualment: "El dia que em veiés com vosté, imputat i vilipendiat, aquell dia me n'aniria a casa".

No ho acabe d'entendre, però sembla que a Espanya, s'ha establert la tradició de donar per condemnat un polític imputat sense que haja prestat la primera declaració davant un jutge. Fins i tot s'ha normalitzat considerar culpable un polític imputat, encara que siga capaç de demostrar la innocència. Si esteu imputats, esteu condemnats. És injust i antidemocràtic, si coincidim que un dels fonaments de les societats occidentals lliures és, precisament, que tot ciutadà és innocent mentre un jutge no considere provat que és culpable.

És lògic que quan un fiscal sospite que algú haja comés un delicte, l'impute i comence un procés d'investigació per determinar si aquesta persona era realment culpable, per això, cal insistir que un imputat (encausat) és un dels subjectes processals, però no el culpable d'un fet il·lícit; és sospitós, però serà la sentencia, qui el castigue o l'absolga.

Seran justes o injustes les sentències, ací no entre, això no obstant la justícia ha de ser respectada, i de la mateixa manera que, Camps en ser imputat en juliol del 2011, defensant la seua innocència va haver de dimitir i, amb el pas dels anys, s'ha anat veient que en nou de les deu causes investigades contra ell (Gürtel, el finançament irregular del partit, el cas Nóos, el del Centre de Convencions de Castelló, el dels contractes de la visita del Papa a València o les referents a la Fórmula 1), ja fora per l'arxiu o l'absolució, ha anat sortit indemne, malgrat quedar-li pendent encara la causa per frau i prevaricació dels contractes menors de Fitur adjudicats per la Generalitat Valenciana a Orange Market, i havent estat condemnats els seus consellers Rafael Blasco y Milagrosa Martínez, i provat el finançament irregular del PP quan Camps estava al davant del govern i del partit, va haver de cedir a la pressió mediàtica, judicial i política, encapçalada per la coalició compromís i Oltra al capdavant.

Allò, mai el PP li ho va perdonar a Compromís i, aprofitant que Mònica Oltra serà, amb raó o sense, investigada per la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana per la seua actuació en un cas d'abusos a una menor tutelada, pel qual va ser condemnat el seu exmarit, s'ha vist obligada a dimitir, víctima de la seua pròpia vehemència.

La seua implicació, a parer meu, és totalment injusta, i la seua dimissió, coherent; més encara, pense hauria d'haver-se produït abans, ja que sent ella i Compromís qui van posar el llistó alt, amb l'exemple de la ràpida dimissió haguera deixat encara més oberta la porta amb la confiança que el cas acabe en arxiu o absolució i, així, amb més força tornar a encapçalar les llistes a les eleccions autonòmiques de l'any vinent, frustrant les aspiracions de més d'un i d'una de qui no cal esmentar el nom.