Aigua

Fa uns pocs dies la Confederació Hidrogràfica del Xúquer CHJ , davant la situació en la qual es troben els pantans de la zona del Millars i la Plana, va decidir adoptar la reducció de l’ús de l’aigua per als regadius, davant la persistent sequera que s’arrossega des de fa molts mesos.

D’altra banda, és ben conegut que en els darrers anys, la situació dels pous de la Plana és més que catastròfica, trobant-se molts d’ells en males condicions i, si no plou en abundància, difícilment recuperables.

Tot i que de moment no s’esperen restriccions i l’abastiment urbà de l’aigua està garantida pel consum domiciliari a la ciutat, és ben cert que en són molts els aqüífers provincials que es troben sota mínims fent que pobles com Ares, Xodos, Geldo o Vallibona entre d’altres tinguen preses mesures excepcionals per garantir l’abastiment pel consum humà.

El fet que el present any hidrològic 2023-24 estiga sent al nostre territori el més sec dels darrers 33 anys i que acabem de passar l’hivern més càlid de la història fa que aquells pobles que, en alguns casos des de temps antics, disposen de brolladors reconeguts per les seues aigües minerals i que hagen basat part de la seua economia en la venda de l’aigua embotellada, cas d’Almedíjar, Artana, Begís, Benassal, Catí, Xóvar o Cortes, comproven cada dia que passa, com minva el seu cabal i es veuen abocats a prendre decisions més que dràstiques.

Malgrat l’obligació dels ajuntaments d’oferir aigua de qualitat "per les eixetes", segons l’estadística publicada per l’institut Geològic i Miner, l’any 2022 dels brolladors de tot l’estat van embotellar-se més de hui mil milions de litres, essent Espanya el tercer país de la Unió Europea que consumeix més aigua mineral embotellada. De tota aquesta aigua embotellada més d’un milió dos-cents quinze mil litres van eixir dels brolladors de la nostra Comunitat, essent la tercera de les autonomies que més aigua va envasar.

Ara, amb la sequera, molts de les fonts es ressenten i per fer front als impactes significatius que en l'àmbit local es produeixen, s’anuncien diferents mesures, sent de les més significatives, si no la que més, la presa per l’Ajuntament de Benassal, propietari del brollador de la Font en Segures.

Una font i una aigua que per la seua puresa i mineralitat ja sorprenia al segle XVIII. Va ser precisament en aquella època quan Lluís José de Borbó, duc de Vendôme, va ordenar que s'obrira un camí fins a la Font En Segures per tal de curar un còlic nefrític que patia. A causa de la demanda dels visitants per beneficiar-se de les seues propietats, va començar a comercialitzar-se el 1847 amb la seua venda a farmàcies, i la seua distribució en establiments autoritzats a partir de 1915, sent declarada mineromedicinal i d’utilitat pública el 1928  i “receptada” pels metges de l’època per les  seues propietats diürètiques per combatre les malalties del ronyó.

A mesura que passaven els anys l’aigua va anar distribuint-se en diferents presentacions que tractaven de donar resposta a la diferent tipologia de consum demandada, arribant a trobar-se en ampolles de polietilè tereftalat-polièster PET, menudes i grans, i en ampolles de vidre de diferents models i capacitats.

Ara, l'empresa causa de la reducció del cabal de la font es veu abocada a una reducció de la producció i a més de plantejat un ERTE per una part dels seus treballadors, anuncia que es deixaran d’embotellar els formats grans en PET i que només mantindran, mentre dure l’excepcionalitat, el clàssic format de vidre retornable, aquell que manté la icònica imatge del Neptú a les seues etiquetes; una mesura que s’haurà de mantenir fins que tornen les pluges i es normalitze en cabdal de la font.

Cal recordar que si un any “normal” solen caure a Benassal de mitjana 700 litres per metre quadrat, el 2023 no van arribar a 350 i el que portem d’aquest 2024 a dures penes hi ha caigut 60, fet que malauradament s’ha notat al brollador.

Definir el perímetre de protecció de la font i limitar-ne el cabal màxim d'aprofitament per garantir, en tot moment, la quantitat i la qualitat de l'aigua envasada, ha de ser prioritari en aquell i tots els altres brolladors de la provincia. Que ploga i ho faça de manera abundosa és, de moment, la única esperança per tornar a la normalitat, però Deu meu, que ho faça de manera neta, clara, pura i amb mesura.