Quatre puntals

Són més d’un els conceptes als quals ens podem referir amb la paraula puntal, des d’aquell que  emprat en termes de construcció fa referència a un tipus de barra que serveix per a subjectar una estructura, passant per aquell que empraven els nostres avis llauradors per referir-se a la peça que feia encaixar la rella a l'arada facilitant llaurar el terra i crear solcs, fins a arribar a aquell altre menys conegut, sinònim d’ajut, emprat per a definir la persona que en una moixeranga reforça i ajuda l’estructura, formant part de la pinya.

En tots ells d’una manera o l'altra veiem implícit el concepte d’ajuda, esforç, mitjà per aconseguir alguna cosa; tal vegada per això en la nostra llengua la paraula ha estés el concepte inicial, transcendint al llenguatge popular, i en moltes ocasions s’usa com a paraula d'afalac per a una persona, servent com a reconeixement d'admiració a les seues capacitats, a la seua vàlua, en qualsevol faceta de la vida.

Tot i que el final de la temporada, els darrers partits jugats a casa per l’equip de futbol de la ciutat, pel club Esportiu Castelló, no han estat a l'altura del que els aficionats esperaven després de l’excel·lent campanya que ha finalitzat amb el desitjat ascens a la segona divisió del futbol nacional, ara, després de felicitar tots els components de l’equip des del mateix president fins al darrer utiller, tal vegada serà el moment de fer referència als que per mi,  després de vistos la major part dels partits jugats a casa, han estat els “puntals” de l’equip.

És veritat que un equip és un conjunt i que tots els jugadors que han conformat la plantilla en aquest 2023-24, hagen jugat més o menys, tots han sigut protagonistes de l’èxit. Tanmateix, d’aquesta temporada que ara finalitza voldria destacar les accions, diferents però complementàries, de “quatre puntals”, concretades en magnifique aturades, gols de qualitat, solidesa en la defensa i lideratge dins i fora del camp, de Gonzalo Cretaz, Jesús de Miguel, Daijiro Chirino i Haris Medunjanin.

Uns jugadors que de segur, tot i haver acabat la temporada oficial, encara aquesta setmana tenen molt a dir i oferir, en jugar-se el dimecres vinent l’anada i el diumenge la tornada de la copa de campions de la primera RFEF entre el Deportivo de la Coruña i el Club Esportiu Castelló, dos equips campions i amb ganes de tenir el trofeu a les seues vitrines.

Un trofeu que aquests dies està exposat a la botiga oficial del club corunyés i que a partir del dijous arribarà a la nostra ciutat, per estar a Castàlia a l’espera de ser entregada a l’equip guanyador del doble partit.

És cert que aquest no és un trofeu amb molta història al seu darrere; només s'ha disputat fins ara en dues ocasions, 2022 i 2023, sent guanyat respectivament pel Racing de Santander i l’Amorebieta. Una copa que, per la seua aparença té certa semblança a la del vencedor de l’Europa League i que, de segur, qualsevol dels nostres quatre puntals té més que ganes d’aixecar.

I és que el Castelló no és un club amb un palmarés destacat. De fet, pràcticament testimonial. Tot i que ha estat campió de Segona en diverses ocasions, no consta que rebés trofeus per aquest èxit. Les vitrines de l’equip de la Plana estan buides; ara, amb aquest nou projecte fet realitat, ara quan sembla que hi ha pinya entre ajuntament, directiva i afició, és un bon moment per començar a omplir-les.

No serà fàcil, més encara si ens fixem en les darreres actuacions de l’equip, però per aconseguir l’èxit cal confiar en els jugadors i sobretot en els “puntals”, el premi tot i que de segur és delejat pel club gallec, més ho ha de ser per l’equip de la Plana. 

Aquesta temporada ha estat tremendament complexa. L'equip ha estat una pinya i ha estat l'element que ens ha unit. Ho ha fet en volades de l’afició. Hem batut més d’un rècord i ho hem de continuar fent.

Puntals del Castelló Volem guanyar aquesta copa perquè volem que siga l'única vegada que ho puguem fer, ja que esperem no tornar a aquesta categoria. Pam, pam, orellut!!!