De bous i conills…

L'horòscop xinés consta de dotze animals, ja que segons explica una llegenda, Buda va manar cridar davant la seua presència a tots els animals de la Terra, però únicament dotze van presentar-se, d’entre ells el bou va ser el segon i el conill el quart. 

A la nostra cultura tant l’un com l’altre són dos animals que formen part del conjunt d’animals domèstics, d’allò que popularment anomenem bestiar, tot i que el bou estaria dins el grup de bestiar gros, al costat d’ases o muls, mentre que el conill, naturalment s’ubica en el grup de bestiar menut i més en concret en animals de granja, al costat de pollastres, gallines o ànecs.

A la cultura popular són dos animals volguts i estimats, fins i tot trobem refranys que els tenen com a protagonistes, cas per exemple de “perdre bous i esquelles”, per indicar que es pot perdre o s’ha perdut tot davant un negoci,  o “ser més curt que la cua d’un conill”, per indicar que una cosa ha tingut o té poca durada.

Però si hui porte a reflexió els bous i els conills no ho és ni per fer referència directa a la cultura popular xinesa ni tampoc a la valenciana. Si hui aquests dos animalons són protagonistes del meu post és perquè tot just hui, la casualitat ha volgut que tingueren especial protagonisme dos notícies aparegudes als mitjans de comunicació locals que tenen com a element central aquests dos animals.

Dues notícies d’allò més curioses i que en llegir-les m’han fet reflexionar. La primera diu: “Un total de 124 dels 135 municipis castellonencs van celebrar l'any passat festejos taurins com a atractiu de lleure”; això ve a fer palés que quasi el 92% de tots els pobles de la província de Castelló, l’any 2023 van “fer bous”.

Això confirma segons L'Associació Nacional d'Organitzadors d'Espectacles Taurins (ANOET) que Castelló, és la província d’Espanya on se celebren més festejos d’aquest tipus, festejos on la mort, siga de l'animal o malauradament en massa casos humana, siga una cosa inherent a la mateixa festa. Tenir aquest rècord no sé si ha de ser motiu d’orgull o de preocupació. Tot depén de com es mire…

La segona notícia, té com a protagonisme el conill, i també va quasi de rècord. Segons dades publicades recentment per la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana “18 pobles dels 135 que conformen la província, més del 13% del total, estan patint una plaga per sobre població de conill de muntanya, i més de la meitat són pobles que pertanyen a la comarca de la Plana Alta”

El conill de muntanya guanya terreny cada dia que passa. La desertització de les muntanyes, l’abandonament de camps, la disminució de l’activitat cinegètica, els terrenys de cultiu abandonats i envaïts pel bosc, la vegetació salvatge de les riberes dels barrancs i les barreres de carreteres i autovies, així com la zona de protecció dels voltants de l’aeroport de la Vilanova, han fet que a qualsevol indret de la Plana, fins i tot a vora mar, al terme de Benicàssim, on troben refugi darrere d’esbarzers, salats, canyars i tota mena de matolls hi haja una gran proliferació d’aquests rosegadors.

He llegit en algun lloc que el País Valencià està conformat per un total de 542 termes municipals, i que en són 177, el 32%, el nombre d’afectats per aquesta “plaga del conill”, de manera que qui no es consola és perquè no vol i encara amb aquell poc més del 13% assenyalat, la nostra província està lluny de la mitjana.

Però atenció els nombres sempre són “gelats” i si filem més prim i ens fixem que la comarca més afectada del nostre territori, com hem assenyalat abans, és la Plana Alta, comarca que comprén un total de 17 municipis, i nou d’ells, Benlloc, Cabanes, Les Coves de Vinromà, La Pobla Tornesa, la Torre d’en Doménec, Torreblanca, Vall d’Alba, Vilafamés i Vilanova d’Alcolea són els més afectats, significa que estan afectats per aquesta plaga més del 52% dels pobles. 20 punts més que la mitjana de tot el territori valencià.

I vet per on tant en el cas dels bous com en el dels conills, podem arribar a tenir un greu problema si aquells de qui depèn, no encerten en buscar una solució amb seny. Tot es pot fer, però amb imaginació, enteresa, equilibri, fermesa i celeritat.