BB, dues lletres, dues sigles que encapçalen aquest escrit i que poden referir-se a persones (Brigitte Bardot, per exemple), elements (Banc del Brasil), llocs geogràfics (Bahia Blanca) o també allò que hui vull recordar fent referència directa, "barcos" i banquets.
Molt s’ha recordat en
aquests dies d’aquells actes que fa cent anys van suposar els festejos de
la coronació de la Verge del Lledó, cavalcades, pontificals, processons,
traques... i agraïments. Alguns més que curiosos.
Entre aquests darrers crida
i molt l’atenció la reciprocitat a les atencions dispensades per les primeres
autoritats municipals, pels caps i oficials de la marina, durant l’estada aquí
de dos vaixells, el canoner “Alvaro de Bazán” i el torpeder “número cinc”, que
per donar major lluïdesa als actes de la coronació van desplaçar-se al nostre
port, restant entre nosaltres uns dies.
Per la seua banda, l’altre
vaixell que va compartir aigües del moll de llevant del nostre port en aquells
dies de festa, el torpeder número 5, era un vaixell d’una sèrie de 22, de
coberta correguda, amb pont de lona, i la cuina a coberta entre les dues
xemeneies, construït l’any 1913 a les drassanes de la S.E.C.N. a Cartagena per
a l'Armada Espanyola va estar actiu fins a l’any 1931. Dotat amb canons
de 47 mm llicència Vickers construís per l'empresa Societat Anònima Placencia
de les Armes, disposava de tres hèlixs de 0,78 m de diàmetre les dues laterals
i 1,10 m la central. Capitanejat en el moment de l’estança a la ciutat pel
comandant Manuel Duran.
Primer va ser la diputació castellonenca, el dijous 8 de maig de 1924, quan va oferir un dinar als comandants, capitans i oficials dels dos vaixells atracats al port castellonenc, mentre que l’ajuntament per la seua part va oferir, l'endemà dia 9, un ball als salons del casino antic, acompanyat d’un “lunch” servit pel senyor Anton, propietari de la Bola de Oro.
Tal dia com hui, el
dissabte 10 de maig, es va permetre que els veïns accediren al torpeder; les
cròniques diuen que “va ser extraordinari el nombre de persones que van
pujar a bord”, en agraïment i com a obsequi a la marineria dels dos vaixells,
va realitzar-se aquella mateixa nit, als jardins del casino antic, una
revetlla.
I demà farà 100 anys, el
diumenge 11, va ser el dia en què els comandants d’ambdues embarcacions van
voler tornar part de les atencions rebudes de manera oficial, oferint en
aquesta ocasió als salons de l’hotel Suïs un àpat a les autoritats locals i del
mateix port, unes hores abans d’abandonar definitivament la ciutat, cosa que
van efectuar el dilluns 12, al matí el torpeder posant rumb a Cartagena,
i a la vesprada el “Bazán”.
El tiberi oferit pels militars diuen que va ser dels que marcaren època, superant en qualitat i quantitat el que la ciutat els hi havia ofert; un menú acuradament servit format per adobats, ous Meyerbeer, llagostins amb salsa maionesa, Rusteak Coupfinois, espàrrecs Mouseline, pollastre de Perles rostit, ànim glacé, fruites, vi de La Rioja negre i blanc diamant, xampany Moet-Chandon, café i licors.
Entre els molts discursos
que es van fer a l'hora dels brindis, destaquen les paraules de l'alcalde
senyor Francisco Ruiz, acomiadant afectuosament els braus marins de la gloriosa
armada espanyola, per la seua contribució a la brillantor de les festes, amb
els desitjos que s'emportaren de Castelló tan grat record com el que aquí
deixaven per la seua exquisida i delicada cavallerositat.
Cent anys han passat i molt
hem canviat la ciutat, els veïns, els visitants i les autoritats; tot i això,
de segur que més d’un veí o veïna, recordarà aquests dies transcorreguts de la
commemoració centenària amb altres dues “Bes”, BB, bones i boniques festes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada