L’aleshores alcalde de la ciutat, el catedràtic de
matemàtiques i director provincial d’Educació abans que polític, el senyor
Daniel Gozalbo, va ser qui va apostar fort per la seua construcció i
"ànima mater" de les moltes activitats que a partir d’aquell moment
i fins als nostres dies, van anar fent-se de manera periòdica.
Un edifici en què destaca la seua cúpula i els
jardins que l’envolten i que ha patit al llarg d’aquests més de trenta anys de
funcionament, algunes reformes, actuant-se sobretot en la cúpula per
preservar-la de les goteres i humitats.
Una infraestructura cultural que va nàixer no sense dificultats. Adjudicada la seua construcció a l’empresa del conegut Florentino Pérez, Ocisa, aquella va desaparèixer fusionada amb construccions Padrós, convertint-se en tota una odissea la recepció inicial de les obres, a la vegada que es qüestionava la propietat de l’edifici, de manera que els primers anys de les seues activitats van constituir tota una paradoxa, ja que l’ajuntament va pagar vora 500 milions de pessetes de la seua construcció i equipament, però no va poder recepcionar les obres fins uns quants anys després.
La “joia de la corona” del planetari és sens dubte la
sala de projeccions, dotata des dels seus inicis amb un projector opto mecànic
de la marca Carl Zeiss, al qual va afegir-se amb posterioritat un projector
digital a cúpula completa d’RSA Cosmos, que afavoreix representacions
d’alta qualitat de l'Univers juntament amb una àmplia gamma d’espectacles
educatius i entretinguts, fent més agradables, interessants, variades i
curioses les projeccions.
Entre els esdeveniments que han tingut lloc en aquests anys, han sigut importants les múltiples edicions de les Jornades d'Astronomia que, quasi des del principi, s'han convertit en un punt de trobada important en l'àmbit nacional dels astrònoms aficionats, així com dels formadors del jovent. El Planetari també ha estat al llarg de la seua història un lloc de reunió per a observacions d'esdeveniments astronòmics, com eclipsis de Sol o Lluna i trànsits planetaris per davant del Sol.
Cada dia que passa es fa més evident l’encert i visió
de futur que va tenir l’alcalde Gozalbo potenciant aquella construcció, ja que
el temps ha vingut a demostrar que el nostre planetari va ser una aposta
estratègica de la ciutat, tant en l'àmbit cultural com turístic, convertint-se
en un clar referent cultural local, un racó de cultura i màgia al Grau de
Castelló que es pot visitar en una estona i que amaga moltes i agradables
sorpreses.
Una infraestructura que des del moment de la seua obertura va apostar per obrir espais de coneixement, diàleg i noves propostes culturals a veïns i forasters i que després ha estat “copiat” per altres ciutats. Transcorreguts 33 anys constatem que el món i la ciutat han, hem canviat tant que resulta gairebé paradoxal que seguim al mateix lloc i amb les mateixes estrelles que des de la seua Sala van començar fa tot aquest temps a il·luminar el cel.
Al recompte d'aquests trenta-tres anys hi sumem
centenars d'exposicions, conferències, trobades, jornades, cursos o tallers,
desenes de produccions audiovisuals sobre astronomia i tants temes diferents
que han anat poblant el dia a dia del Planetari, de vegades amb molt d'èxit i
projecció, moltes altres en família, per a un gran públic i per a un públic
amic. Això ha estat possible gràcies a una constant col·laboració entre un
equip centrat i dedicat i moltes institucions, empreses, particulars i col·lectius
que han trobat al Planetari la complicitat necessària per a fer-ho possible.
En certa manera, podem dir que Castelló ha canviat
perquè el Planetari és aquí com a part important d'un projecte
d'infraestructures de cultura, esport i lleure, amb un desig que els nostres
governants municipals miren cap endavant, pensant que encara és possible
seguint millorant, aconseguint altres molts més anys de compromís dels que han
estat necessaris perquè el planetari del Grau haja arribat fins ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada