Veïns i desplaçats a les
localitats de l'interior com Xert, Forcall o Morella i també de la costa, com
Benicàssim, i fins i tot a la mateixa ciutat Castelló de la Plana, van poder
fruir d'una tempesta solar geomagnètica de rècord, un fenomen popularment conegut
als països del nord del nostre hemisferi, on solen ser habituals, com a aurora
boreal.
I és que ahir van donar-se
les condicions idònies perquè aquest singular fenomen fóra visible des de
latituds més al sud, com la nostra. Anit va donar-se la situació que va
afavorir el xoc, la interacció entre el vent solar i el camp magnètic de la
terra, entre les partícules carregades del sol, electrons i protons, i els
gasos de l'atmosfera superior.
Aquestes col·lisions, que són molt usuals en regions properes al cercle polar àrtic, com a Noruega, Suècia, Islàndia, Canadà i Alaska, produeixen petits centelleigs que omplin el cel de llum acolorida. A mesura que milers de milions de centelleigs ocorren en seqüència, les aurores semblen moure's o 'ballar' al cel.
El color d'aquestes llums és determinat pels gasos presents a l'atmosfera a diferents alçades, manifestant-se generalment en tonalitats verdes, vermelles o blavoses. És veritat que tot i l'expectació despertada pel fenomen a casa nostra, aquells que van desplaçar-se a llocs d'observació directa, tot i estar en condicions de llum molt escassa, poc van percebre a simple vista, però, com podem veure en moltes imatges dels internautes que hui circulen per les diferents xarxes, les càmeres fotogràfiques, també les dels mòbils, sí que van poder captar aquest bell color rosat al cel.
Molts són els qui comenten haver complert anit el somni de veure una aurora boreal sense haver de viatjar a països nòrdics. Això sí, els qui van tenir més sort van haver de desplaçar-se fora del nucli urbà, a la muntanya, per evitar la interferència de les llums de la ciutat, una ciutat i uns veïns que anit, també vam tenir l'oportunitat d'explorar, sentir i deixar-nos sorprendre per l'art en totes les seues formes.
Diuen els meteoròlegs que el
25 de gener de 1938 un fenomen similar va ser vist a la Comunitat Valenciana i
que va repetir-se el 20 de novembre del 2003, quan el cel acolorit va poder-se
veure des de tots els punts del territori, tant des de terra endins com a
primera línia de mar. Si els experts ho diuen així deguera ser, jo no ho
recorde; per mi l'anunci d'ahir va suposar tota una novetat, després que no fa
massa anys, vaig fer un viatge a Islàndia amb l'esperança de poder contemplar
alguna aurora i vaig tornar a casa sense haver-ne pogut "caçar" cap.
Al retrobament amb l'art contemporani a la setzena edició, a les exposicions, dansa, poesia, música, instal·lacions, performances, xerrades, tallers i accions participatives, disseny, rutes pel patrimoni local i fins i tot 'xirigotes' itinerants que van tenir lloc en més de mig centenar de punts del poble, van voler unir-se aquelles llums inquietes que pujant, baixant, adquirint formes estranyes, amagant-se i reapareixent al cel castellonenc van conformar una simfonia de llampades, dissenyades per la natura, un fenomen únic i meravellós que difícilment es tornarà a reproduir per aquestes latituds.
Una nit, la de l'Art i un
esdeveniment, l'aurora, que, partint d'uns espais artístics i uns altres
naturals, ens van convidar a la reflexió, albirant la idea de com influeix
l'actitud de les persones cap a l'art i la natura. L'èxit de la Nit de l'Art
garanteix, sens dubte, el seu futur en pròximes edicions; l'espectacle de la
repetició de la tempesta geomagnètica ja no depén de nosaltres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada