El quàquer i la colpotora

 Segons el diccionari un quàquer és un individu pertanyent a una secta religiosa protestant fundada a Anglaterra el 1648 per George Fox, que no té culte i jerarquia eclesiàstica i defensa la senzillesa, l'igualitarisme i l'honradesa i que rebutgen la necessitat dels sacerdots, ja que creuen que Déu és a l'interior de cada ésser humà.

D’altra banda, un colportor és una persona que es dedica a la venda ambulant de productes, especialment llibres, fulletons religiosos o altres publicacions. Al segle XIX, els colportors eren coneguts per vendre llibres, pamflets religiosos i literatura als carrers i places de ciutats i pobles. Aquestes persones assoleixen gran importància com a elements transmissors per l'arribada de la fe protestant a Espanya.

Allà als inicis del segle XX, una parella, un quàquer i una colpotora, ell fill d’un matrimoni anglés establit a Eslida, ella una activista política valenciana, per la seua visió dels negocis i activitat cultural en l’esquerra republicana,van “revolucionar Castelló”, parlem de Russell Ecroyd Neild i la seua esposa Maria Pérez Rodríguez.

Una parella que establits a la ciutat prompte van adquirir fama i notorietat entre el veïnat. Mentre ella pels seus coneixements d’anglés es dedicava a donar classes, ell va convertir-se en un conegut home de negocis. Conegut entre les classes populars com “l’anglés” si hui el porte al record és perquè, el dimarts 1 de febrer, tal dia com hui, de 1938, en plena guerra civil, fa tot just, 87 anys, moria aquell home que, per la seua bondat i profundes conviccions religioses, va saber captar-se les simpaties de tots els que el van tractar.

A més a més de comerciar amb la casa anglesa Harrison & Son (Hanley)  amb la importació de colors per a ceràmica,  el primer negoci que va obrir a la ciutat amb el seu nom va estar relacionat amb els recanvis, la reparació i el lloguer de bicicletes de marques angleses al que va afegir-se poc després el lloguer de cotxes i la posada en funcionament d’una línia de transport de viatgers que feia el trajecte Castelló-Benassal.

Aquell primer taller, ubicat inicialment al carrer Ximenez, darrere del Teatre Principal, en el temps va canviar d’ubicació, ocupant un espai major, als baixos del seu domicili familiar, un gran casalici al carrer de l’Escultor Viciano 22, cantó amb Lluís Vives, on a més dels recanvis, va obrir un garatge, espai on durant molts anys van llogar-se places d’aparcament per a guardar cotxes.

Polifacètic i aventurer va protagonitzar el 1913 amb un vehicle matrícula CAS-20 la primera ascensió al desert de les Palmes amb un vehicle de motor, però, el seu cor i recursos els dedicava principalment a l'evangelització i a la lluita contra l'Alcoholisme, sent el continuador durant uns anys del periòdic “El Abstemio”, fundat pel seu pare i portaveu de la Lliga Antialcohòlica Espanyola.

Com a persona que no pertanyia a la religió catòlica, va ser soterrat a la tomba número 37 del cementiri civil de Castelló, al costat de destacats personatges de la vida social, cultural i política del seu temps cas del cònsol britànic August Stubbs Hillhouse o alguns membres de la família Sabat, metre que la seua esposa, acabada la guerra, davant del temor de les represàlies del franquisme pel seu compromís polític amb la República, es va traslladar a Anglaterra, on va morir anys més tard.

Una parella de veïns, gens anònims, però, tal vegada massa oblidats per la societat castellonenca i un espai físic familiar, singular i amb una alta càrrega històrica, antic domicili de l’escriptor Salvador Guinot Vilar, prou deteriorat en l’actualitat, però que és testimoni mut d’un passat no massa llunyà més que esplendorós, “el garatge de l’anglés”, encara ara, quasi 90 anys després de la mort del senyor Russell, i després d’haver passat per diferents propietaris i alguna subhasta, encara sembla no tenir clar el seu futur.

Personatges com aquesta parella també van fer molt per la ciutat i, és de rebut que la ciutat, d’alguna manera els ho reconega. Llance la proposta esperant que des de l’equip de govern municipal algun dia ho consideren. Per què no hui? És un bon moment.