És veritat que la delegació
de l’Agència Tributària ja funcionava des de feia uns mesos en aquest nou
edifici del Passeig d’en Ribalta, per la qual cosa ja havia deixat de prestar
els serveis de les instal·lacions de la plaça de l’Hort dels Corders, un vell
edifici de poc més de quatre mil metres distribuïts en cinc plantes amb més de
vuitanta anys d’història i que, com és sabut, després de l’any 2010 ser cedit
pel govern a la ciutat s’ha convertit en un espai polifuncional seu d’oficines
culturals municipals i educatives així com espai vibrant d’exposicions,
xarrades, tallers i activitats lúdiques per a tota classe de públic.
A poc a poc els castellonencs vam haver d’acostumar-nos al nou emplaçament, un enorme edifici que, ocupant més de vint mil metres de superfície i amb diferents soterranis i plantes distribueix el funcionariat d'Hisenda, Cadastre i Agència Tributària, lloc que hui s’ha convertit en familiar per gestionar rendes, Iva, societats, mòduls, certificats, recursos, sancions, cens, registres i tota una altra sèrie d’accions i complementació d’impresos.
Un lloc on gestionar entre
altres aspectes allò que coneixem popularment com “el fisco”, recaptació,
administració i inspecció en el compliment de les obligacions tributàries, i la
seu del “catastro”, que recull el registre estadístic amb la descripció física,
econòmica i jurídica dels béns immobles urbans, rústics i especials.
Han transcorregut com aquell
que no hi vol dinou anys, sembla que va ser ahir; mirat en perspectiva, en
aquests 19 anys han passat moltes coses que ens han canviat la vida per sempre
que ressonen al nostre dia a dia i també al costat de vells problemes que encara continuen.
Tanmateix encara 19 anys després d’aquell dia, en resten moltes de pendents, la urbanització de la marjaleria, l'ampliació de l'Hospital General, la urbanització de la gran pastilla de sòl que ha quedat entre el cobriment del Riu Sec i l'esmentat centre sanitari, la renovació i ampliació de tot el clavegueram del Grau, la creació del gran parc entre el Peri 18 i el nou Sensal, la finalització de la ronda de circumval·lació, i així podríem continuar...
Que hisenda som tots volia
ser allà pel 1978 un lema històric de la campanya pedagògica mitjançant el qual
es volia transmetre i emfatitzar que tots els ciutadans havíem de contribuir a
finançar els serveis públics incentivant la responsabilitat contributiva dels
ciutadans.
Aquell 2006 teníem més que
assumit l’obligació de fer-hi les nostres aportacions, i també el dret a
reclamar que aquestes aportacions es feren servir per a
inversions dirigides a la millora del benestar comú.
Però prompte van veure com el trasllat a les noves dependències només va suposar una millora pels treballadors, i no tots, amb problemes d'inundabilitat per deficiències en el sistema d'aire condicionat i alguna inundació o inicials bloquejos dels ascensors, que sembla van ser “puntuals”, als que calia afegir els que vam començar a sofrir els usuaris, de la ciutat i sobretot aquells que provinent dels pobles de la província, havent de fer filigranes quan necessitàvem els serveis d’aquest organisme, per poder arribar i aparcar l’automòbil als voltants d’aquest ampli sector de la ciutat, problema que, a hores d’ara encara no està resolt.
Hui, quasi 20 anys després,
malauradament l’acostament i els accessos a aquell edifici, que sempre imposa,
continua sent gens còmode per als usuaris i la polèmica continua…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada