De difunts i cadàvers

L'església celebra avui un dia dedicat a intercedir davant Déu pels fidels difunts. En el nostre idioma la paraula difunt ens permet designar aquell individu que ha mort, és a dir, que ha perdut la vida per alguna circumstància, edat, malaltia, o accident, entre les causes més corrents.

La Reial Acadèmia Espanyola en l’entrada difunt ens brinda un breu “dit d'una persona morta” precisant que el terme és emprat sobretot en el llenguatge funerari, conformat per tot un conjunt de paraules com cementiri, tanatori, urna, vetlla, tomba, làpida o fèretre que ens permeten endinsar-nos en un món ple de riques tradicions i significats, ja que cada terme ens convida a reflexionar sobre la vida, la mort i la importància d'honrar els qui han partit.

D’altra banda, la RAE reconeix que el substantiu cadàver significa cos mort, una manera de referir-se a un mort. Alguns sostenen que prové del llatí cadāver, que alhora prové de l'expressió car data vermibus, o siga, carn donada als cucs, una frase que els romans inscrivien als sepulcres. Altres defensen que ve de l'arrel cado, caure o caigut, que sembla que és la resposta amb més evidència acadèmica, encara que menys interessant.

En un altre ordre, bàsicament diem que un polític és un ciutadà que es dedica als interessos públics en general i que, a les societats democràtiques, participa amb la seua opinió, amb la seua filosofia política, amb el seu vot i amb les seues capacitats en les decisions que s'han de prendre per organitzar tot els que afecte els interessos públics d’aquells a qui es deu.

Quan un polític no està a l’alçada d’allò que aquells que, companys o votants, esperen d’ell o d’ella, quan front una situació greu no actua com és menester, quan en un excés d'arrogància no contesta a les interpel·lacions o es limita a respondre amb mentides i evasives o opta directament pel silenci, quan camina amb mirada perduda, se li aplica el sobrenom de “cadàver polític”.

La casualitat ha volgut que en pocs dies de diferència visquem un trist aniversari, el de la Dana, un funeral d’estat, en record de les víctimes d’aquella tragèdia, i el dia de difunts, hui. En totes tres accions, el fins aquest moment president de la Generalitat, el senyor Mazón, ha tingut i té el major dels protagonismes.

Cada dia que passa sembla més clar que sobre la seua figura, recau la màxima responsabilitat de la tragèdia per no saber estar en aquell fatídic 29 d’octubre a l’altura del càrrec que ostentava, que els familiars de les víctimes deixen en evidència, en diferents ocasions i sobretot, un any després, a l’acte oficial de record, que ni obliden ni perdonen, i que hui, dia dels difunts, el senyor Mazón és un cadàver polític.

I el pitjor de ser un cadàver polític és que un pot estar mort i trigar a saber-ho. La cerimònia laica amb motiu del primer aniversari de la riuada va marcar un abans i un després, fent-se més que evident que el president de la Generalitat va sortir especialment tocat del funeral, a la vegada que el nivell de tensió que es respira al País Valencià ha disparat totes les alertes.

El Molt Honorable afronta dies clau per a dirimir el seu futur polític; Carlos Mazón és davant d'una setmana clau. Una que pot marcar el futur judicial i polític, es precipita la crisi del PP a València i el seu futur queda sentenciat, ja que la situació sembla ja insostenible.

Dia de difunts, de recordar les tres opcions que se li presenten al “cadàver polític de Mazón”, la possibilitat d'anar a una convocatòria electoral avançada amb un altre candidat; dimitir per investir un nou president o presidenta que ha de tenir acta de diputat autonòmic o, la via més light i difícilment acceptable pel poble valencià, que Mazón conserve la presidència fins a les pròximes autonòmiques deixant clar que acabat políticament no es tornarà a presentar.

Els mitjans de comunicació anuncien per a demà una executiva popular ordinària, a la qual diuen no acudirà Mazón. Potser s’aclarirà o no?, el panorama valencià. I VOX convidat al soterrar es frega les mans...