Parlem de festes: Reflexions (I)

El matí d’ahir dissabte 29 i d’acord amb el que estableix l’article 23.1 del capítol IV del títol II dels Estatuts del Patronat Municipal de Festes de Castelló, que diu: “L’Assemblea es reunirà en sessió ordinària una vegada a l’any amb la finalitat de VALORAR les festes…”, en absència de la senyora alcaldessa, sota la presidència de la regidora de festes, va fer-se la preceptiva reunió d’aquest exercici.

Una assemblea que va haver de constituir-se en segona convocatòria en donar-se la circumstància que de les 123 persones que conformavem el cens, només 61 van fer acte de presència, la qual cosa resulta més que preocupant si pensem que aquesta és una convocatòria que només es fa una vegada a l’any.

En el marc de la legislació i regles de funcionament de la mateixa i d’acord amb l’article 24.4  que diu “en les sessions de la mateixa es garantirà el dret dels membres a participar en el debat” en acabar l’informe va donar-se veu als assembleistes.

Malauradament i com és habitual des de fa uns anys, uns pocs assembleistes, només 4 dels 61 assistents, van demanar torn de paraula per intervindre: el senyor Mulet, membre representant del PP, el senyor Beltrán, president de la Federació de Colles, el senyor Collazos, president de la Junta de Festes i jo mateixa.

La meua intervenció en aquesta assemblea, com en altres ocasions anteriors, només tenia una finalitat, aconseguir que cada any les nostres festes siguen més populars i participatives, en definitiva millors, compartint les meues reflexions. Per aquells que no vàreu tindre l’oportunitat d’assistir i participar en l’assemblea, ací us deixe la meua intervenció per si voleu considerar-la o fer algun comentari.

“Vaja per davant el meu reconeixement i consideració cap al resultat més que satisfactori en relació amb l'exercici fester que ara i aquí analitzem. Cal afirmar que no només les festes de la Magdalena, sinó tot l'any fester ha estat marcat a Castelló per una multitudinària participació veïnal i de persones foranes, una seguretat cada vegada més gran en l'organització i uns actes realitzats dins dels paràmetres establerts i, el que és més que encertat, dins del pressupost previst.

També la meua consideració cap als esforços realitzats en la modificació i aprovació dels estatuts de festes que, han permés, la restitució de la Junta de Festes amb el retorn a l'organització festera pels mateixos festers, que, en definitiva i com s'ha demostrat, són els qui entenen de festes.

Ara bé, no tot són flors i violes, les nostres festes sent cada any millors, tenen molt camí encara per recórrer, estan necessitades d'una reflexió profunda per assolir fites més grans.

Ja ho vaig manifestar en aquest mateix faristol el 19 d'octubre del 2019. La convivència també havia de ser un símbol en festes. En aquell moment la millora de la convivència entre veïns necessitava actuacions concretes, sobretot pel que feia a mesures per regular el soroll excessiu d'algunes carpes o establiments, és a dir la necessitat de regular la contaminació acústica, evitant maratons de música a volum excessiu.

Han passat 6 anys i, en honor de la veritat, alguna cosa s'ha avançat; és veritat que en els darrers anys hi ha hagut una disminució de les queixes per sorolls i molèsties causades per Gaiates, Colles i locals privats, però continua sent intolerable que alguns veïns hagen de suportar hores i hores de soroll sense cap mena de descans. Els volums necessiten una regulació més gran i s'han d'establir temps de pausa entre actuacions i concerts. No es pot permetre que algunes carpes i locals continuen utilitzant el volum com a reclam sense cap límit ni respecte per les festes, ni pel descans veïnal.

Des d'aquest fòrum, continue insistint a demanar a l'equip de govern municipal una implicació més gran en la recerca de noves estratègies per fomentar una millor convivència a la ciutat. A festes no tot ha d'estar permés”.

Per no fer-ho massa llarg, us anuncie que demà continuaré compartint amb vosaltres la segona part que va tindre com a eix central la massificació...