La Nit d’Ànimes i Tots Sants, anit i hui. Reflexions…

La tardor sempre s’ha considerat un període de canvi de cicle vital, el moment de pas de l’estiu a l’hivern. Per això no és estrany que siga una època en què recordem els difunts. De fet, el culte als morts és un tret comú en gairebé totes les cultures del món. En el nostre cas, Tots Sants forma part d’un grup de festes, que tenen un origen comú: el sistema de creences dels antics celtes, que es basava fonamentalment en el record dels difunts.

Segons la cultura celta, el cicle de l’any es dividia en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. El temps clar començava el primer de maig, amb el floriment de la natura, i el fosc, el primer de novembre, amb l’arribada del mal oratge. La festa que se celebrava pels volts del primer de novembre, era una festa clau perquè encetava el període de letargia hivernal. L’arribada del cristianisme va acabar expandint la festa i esdevingué el dia oficial de remembrança dels difunts.

La Nit d’Ànimes és una de les tradicions més antigues i fascinants, neix de les antigues tradicions vinculades al record dels difunts i als esperits errants, una celebració que ens connecta amb els avantpassats i que cada any, una nit la del 31 d’octubre a l’1 de novembre, plena de misticisme, llums i rituals.  A diferència del Halloween anglosaxó, on predominen disfresses i dolços, la Nit d’Ànimes és un homenatge íntim i espiritual als que ja no hi són, en una tradició que enfonsa les seues arrels en segles d'història.

Tots Sants és una data que barreja dos conceptes, d'una banda, és el dia en què es recorden els parents morts, i un dels dies màgics en què les ànimes en pena "poden fer-ne de les seues"; i d'una altra, marca el començament de l'hivern, considerant-se com el punt de partida per a moltes tasques hivernals

A la nostra ciutat la nit d’ànimes no ha estat al llarg de la història una “nit”de fort arrelament popular. Altres nits són “més treballades” a casa nostra, com a mostra, la nit de Cap d'Any, la nit de l’art, la nit de Sant Joan, la nit de la dansa o fins i tot, la nit màgica. Però en aquests darrers anys, és la festivitat de Halloween, amb arrels a països anglosaxons, la que any rere any, adquireix un caràcter únic, fusionant-se i apoderant-se de la minsa celebració local de la d’ànimes.  Així i amb l’impuls de la regidoria de comerç local, al Grau la vesprada-nit d’ahir va tenir lloc una programació especial de Halloween, que va incloure el tradicional truc o tracte, ensurt o llaminadura, sorteigs i tarda musical.

Tanmateix, la visita al cementeri el dia de Tots Sants, hui, a fi de retre culte i recordar els familiars difunts, així com col·locar flors en els seus nínxols i tombes, o l’assistència a misses i resos, accions necessàries per a poder traure una ànima del purgatori, han tingut una llarga tradició, que sembla entrar també en decadència per les noves generacions de castellonencs. Fins no fa massa anys encara se situaven, tal dia com hui, venedors de flors a l’avinguda del cardenal Costa, a tocar de l’antiga Pèrgola de Ribalta, camí d’accés al cementeri,  per fer “del primer de novembre el seu agost”.

Tot canvia i tot evoluciona i, mentre la disfressa, la disbauxa i la festa del terror i la por, sembla créixer la nit d’ànimes entre les noves generacions, la sensació i percepció del fet d’acostar-se als cementeris i portar flors, d’honorar, visitar i recordar els difunts, és un costum que, any rere any s'esvaeix.

Cada vegada hi ha més veïns i veïnes, sobretot joves, però no només elles i ells, que pensem que per recordar els éssers estimats, no cal acostar-se “un dia concret al cementeri”, que, fins i tot fer-ho hui, és més un acte social que de respecte i record. Ningú mor si no s’oblida mai, per més o menys visites que es facen a les despulles o cendres.

La mort és part de la vida de tota cultura. Això darrer és transversal, i cadascú ha de buscar la manera d'acceptar-la i suportar-la. Donar-li un significat, recordar i avançar és una tasca àrdua. Tot canvia, tot evoluciona, tot passa, tot queda.…