A qui li deguera tocar?

L'Acció Catòlica ocupa un capítol important a la vida de l'Església del segle XX com a moviment seglar especialment vinculat amb la Jerarquia. A Espanya neix el 1926, impulsada pels cardenals Reig i Casanova i Herrera Oria. El 1931 comptarà amb les seues primeres bases i organització, que es transformaran els anys 1939 i 1959, primera etapa de la dictadura franquista.

S’articula en una Federació de Moviments d'Acció Catòlica Espanyola, conformada per dues modalitats: la General que pren principalment l'àmbit de la parròquia com a plataforma d'evangelització, i l’especialitzada que desenvolupa la seua tasca en ambients específics com la salut, els estudiants, la cultura, el món obrer i el món rural.

Aquest moviment seglar de la mateixa manera que Càritas o alguns altres ubicats dins els sí de l’església, crec que en l’actualitat es finança amb les aportacions de les declaracions de la renda, directament amb la casella de fins socials, ja que la casella de l'IRPF destinada a l'Església va directament al Fons Interdiocesà de la Conferència Episcopal.

Tanmateix, en l’època de la postguerra, el seu manteniment econòmic venia majoritàriament per aportacions privades, de manera que cada seu diocesana, provincial o local buscava aconseguir fons propis.

Això va fer que l’enginy desenvolupara diferents maneres i formes d’aconseguir fons, convertint-se en una més que popular “les rifes”.  Així, l’any 1960 el BOE va publicar un anunci del Ministeri d’Hisenda a través del Servei Nacional de Loteries autoritzant l’Acció Catòlica de Balaguer a celebrar una rifa considerada d’utilitat pública, i això permet posar a la venda, per tot el territori nacional, unes paperetes que, combinades amb el sorteig de la loteria nacional del 25 de novembre d’aquell mateix 1960, oferien al preu de 25 o 30 pessetes, la possibilitat de guanyar un cotxe de la coneguda marca alemanya "Mercedes", valorat en més de 450.000 pessetes i, com a premi menor, un televisor.

La venda que va efectuar-se per totes les grans ciutats espanyoles mitjançant persones expressament autoritzades i proveïdes de l’oportú carnet de l’organització lleidatana, naturalment, va arribar a mitjan novembre a Castelló portant com a reclam “el Mercedes” que va estar exposat a la Porta del Sol, arribant a ser molts els veïns que van temptar la sort.

El dissabte 10 de desembre, tal dia com hui fa tot just 65 anys, a la pàgina 2 del “Mediterraneo” s’informava que, feta la rifa, el número agraciat havia estat el 54.304 i que hi havia moltes possibilitats que la papereta premiada haguera estat venuda a Castelló, ja que havien aparegut veïns amb paperetes de la segona i tercera centena del millar 54, per la qual cosa semblava quasi segur que la papereta agraciada amb el cotxe, estiguera oblidada a qualsevol butxaca d’algun castellonenc.

Publicada la notícia la curiositat va anar en augment dia rere dia per veure si apareixia l’afortunat despistat posseïdor de la papereta. Crida també l’atenció el final de la notícia que deia “A partir d’aquesta publicació es fa saber que, correran a partir del dia del sorteig a càrrec de l’afortunat les despeses generades per romandre el vehicle al garatge”, per la qual cosa es pregava a aquelles persones que van comprar alguna papereta que repassaren els seus números, no fos cas que, sense saber-ho, tingueren “un Mercedes” i que aquest estiguera ocasionant unes despeses sense que l’afortunat ho sabera.

La notícia acabava desitjant que l’afortunat apareguera per satisfer així la curiositat de totes i tots. No sé si finalment deguera aparéixer, si finalment va ser un castellonenc l’afortunat i si alguna vegada aquell “Mercedes” va arribar a circular pels nostres carrers i places. Coses que passen a Castelló, aquest lloc que diuen alguns que mai passa res...