Ningú ha tornat a dir res. De pel·lícula…

Una història interminable la novel·la de Michael Ende publicada el 1979 va aconseguir ser ràpidament un best-seller, que el 1984  el director alemany W.  Petersen va convertir en una ambiciosa proposta, un film que prompte va convertir-se en un clàssic del gènere fantàstic del cinema europeu.

A partir d’aquell moment va fer-se popular el títol com a sinònim de cicle sense fi o el conte de no acabar mai, expressions emprades per a descriure una situació que sembla prolongar-se indefinidament en el temps sense arribar a una resolució clara, sense trobar una conclusió satisfactòria o el que és el mateix una situació crònica o recurrent que persisteix al llarg del temps sense arribar a una resolució definitiva.

Tot just hui, dia en què fa 129 anys de la primera projecció cinematogràfica que vam tenir a la ciutat, en concret el 10 de desembre de 1869 al marc del Teatre Principal, em ve a la memòria un altre moment molt més proper en el temps, però que té a més d’una clara relació amb el cinema, una gran ressemblança com a història interminable.

Va ser el desembre del 2024 quan va fer-se públic que l’ajuntament havia tancat la compra del cine Rex amb els seus propietaris, la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), per un import superior als 2 milions d’euros, amb l'objectiu de transformar-lo en un nou espai cultural. Mig any després, als inicis del mes de juny d’aquest 2025, la Junta de Govern Local va aprovar la formalització de l'escriptura pública de compravenda.

Amb l'adquisició ja formalitzada, tot indicava que l'Ajuntament iniciaria, els mesos següents la rehabilitació del Cine, amb el procés de restauració i engegada d'un nou espai cultural i d'oci al centre de la ciutat, respectant-ne, tal com marca la llei, la façana i els elements originals.

En honor a la veritat cal deixar constància que ja en aquell moment i vista la inversió que l’immoble requeria, uns 10 milions d’euros, l’ajuntament va aprestar-se a dir que aquella es faria amb fons europeus i que aquests diners se sol·licitarien a la convocatòria del 2026, que s’obrirà presumiblement a partir del mes de febrer vinent, quasi 8 mesos després de la signatura del procés d’adquisició i més d’un any des que va tancar-se la compra.

Això significa que d’aquest immoble municipal, ara per ara, ningú ha tornat a dir res, i a ulls dels veïns, continua “dormint”, preguntant-nos en l'àmbit de carrer si s’ha fet alguna cosa en aquests mesos transcorreguts, si per exemple, ja es disposa d’una memòria valorada del que pot suposar el cost de la remodelació i si hi ha algun projecte real i, el que és més important, si hi ha alguna previsió de licitació de l’obra i per a quan.

No dubte que aquest, en cas d'arribar a bon port, serà un dels projectes de més impacte de la present legislatura municipal, però, Déu no vulga, pot acabar amb un gran “fiasco” que recorde al vell edifici de l’asil, ja que, de moment el que és real i conegut és que la ciutat, els castellonencs, tenim a la caixa comuna dos milions menys d’euros i som propietaris d’un edifici que continua degradant-se i del que fa mesos ningun membre de l’equip de govern, ni tampoc cap tècnic municipal ha dit absolutament res més.

És possible que algun dia el Rex deixe de ser un edifici abandonat, que aconseguisca ser viable econòmicament, que arribe a generar prou beneficis per a cobrir els seus costos i obtenir un guany acceptable, però de moment de forment ni un gra.

Diuen des de l’ajuntament que el millor de l'antic Rex està per vindre, però també és veritat i comprovat pel veïnat en altres casos, temps i moments, que temps per venir és futur o no digues blat mentre no estiga al sac i ben lligat.