Quins dies plourà i quan farà sol?

Des de sempre, digueu-me curiós, he tingut la quimera per conéixer el temps a l’esdevenir, saber si allà on em trobe, a casa o fora, en els dies venidors, plourà o no, farà sol o ventarà. Aquesta situació avui podem conéixer-la amb prou exactitud gràcies als observatoris, satèl·lits i models meteorològics de la qual ens informen diàriament els diferents mitjans de comunicació.

Antigament, no hi havia les prediccions i els veïns llauradors del meu raval, basant-se en la tradició, els costums i les creences, elaboraven, en algunes dades concretes de l’any, una espècie de calendari en el qual pronosticaven el temps que faria al llarg dels dotze mesos següents.

Uns senzills calendaris creats mitjançant diverses pràctiques basades en l’observació com el calendari de la ceba, o el calendari d’en Salomó o de santa Llúcia; el primer elaborat a partir de l’observació d’una ceba la nit de Nadal o de Cap d’Any per descobrir quins mesos de l'any següent plouria i quanta aigua cauria, mitjançant un senzill procés consistent en desfer la ceba en capes, agafar-ne dotze, assignar-li un mes a cadascuna, posar-li al seu damunt un pessiguet de sal, deixar-les vint-i-quatre hores a sol i serena i, l'endemà veure aquelles capes que per efecte de la serena i la sal s’havia format aigua; segons la creença aquell mes seria plujós, anotant el resultat en un senzill paper i penjar-lo en un lloc ben visible de la casa, ja que havia de marcar la decisió de plantar, collir, segar o fins i tot vendre les hortalisses i altres productes del camp.

El d’en Salomó, tot i que durant molts anys va ser el calendari del poble hebreu, basat en el moviment dels astres, principalment la lluna i el sol, va donar nom a una nova manera més popular de preveure el temps venidor, a un nou calendari, el de santa Llúcia, màrtir cristiana de la que hui 13 de desembre celebrem la seua festivitat.

Aquest calendari es començava a elaborar a les cases del raval tot just hui i s’acabava el dia dels Reis, 6 de gener, vint-i-quatre dies després; els dotze dies immediatament anteriors a Nadal i els dotze que segueixen a aquesta festa, són considerats com a norma d’observació per a predir el temps que faria.

Consistia a apuntar cada dia el temps que feia: plou, fred, vent, ennigulat, boira… El dia de Nadal es botava, no s’apuntava.  Amb les dades recollides d’aquests vint-i-quatre dies es preveia el temps que faria l’any següent. Les prediccions anaven des del gener fins al desembre, i ens indicaven les previsions meteorològiques durant cada quinzena de l’any. Si tenim en compte que el dia de Nadal “se saltava”, no s'apuntava res, i es tornava a mirar el temps que feia el dia 26 de desembre i fins al dia 6 de gener, aquest període era el que marcava les segones quinzenes de cada mes; per exemple si el matí de Santa Llúcia plou, i el dia 26 de desembre fa sol, la primera quinzena de gener serà plujosa i la segona quinzena estarà assolellada. Si el dia 14 de desembre fa vent i dia 27 de desembre fa molt de fred, la primera meitat del mes de febrer serà ventosa i la segona gelada…

Malgrat que totes aquestes i altres previsions meteorològiques, no tenen una actitud científica, en estar mancades de precisió, sent més aviat generalistes i que gairebé s’han esvaït, jo hui, us convide a provar-ho, no costa massa, només cal anar anotant durant els dies entrants allò que l’oratge ens ofereix, i després, al llarg de tot el 2026 i com si es tractara d'una travessa, només cal anar observant quants encerts tindrem.

És veritat, i no és la primera vegada que parle d’açò ací, existeixen i es continuen publicant diferents calendaris en valencià, com el Calendari dels Brillants un almanac editat a Benissa (Marina Alta), que a més de contenir informació sobre les tradicions culturals i festives, mostra aspectes quotidians relacionats amb el temps, santoral, festes i estacions de l'any, que recorden molt el repte que jo us propose; però, perquè no?, podem fer una comparació, per veure qui aconsegueix més encerts, tot i considerar que les previsions d’aquell es corresponen a l’oratge dels pobles del més al nord de la província d’Alacant, i les nostres observacions seran més locals, més per la Plana en general i Castelló en particular.

Animeu-vos i elaboreu aquest calendari, tot i que no siga científic o no arribe a ser encertat, sempre serà el millor record i homenatge que podem fer als nostres veïns que des de temps ancestral van manifestar interés per tot allò que els arribava del cel i van saber transmetre a les noves generacions…