“Supercasa” avanç o retrocés?

Espanya a mitjans del segle passat era una economia endarrerida en un modern context europeu proper; comercialment, tant Castelló com altres ciutats de la seua mida i grans pobles van iniciar, a partir de la segona meitat dels anys cinquanta, la seua evolució segons les demandes de la societat amb algunes accions considerades en aquell moment “modernitzadores”.

A la nostra ciutat els principals establiments ocupaven l’anomenat ”centre” que s'aglutinava majoritàriament des de la plaça de la Independència fins al carrer Major cantonada amb Santa Maria, al tram fins a la plaça de la Pau i passant per la Porta del Sol fins a l'avinguda del Rei En Jaume, tram fins a Correus.

Dins aquest quadre, estrictament comercial, hi havia establiments prestigiosos com el Gat Negre, Casa Alfreda, El Metro, El Segle XX, Traver, Dols, La Saldadora, Nebot, Reverter, Armengot, Monfort, Arcusa, Llombart o botigues d'un nivell més alt com Galas o Marisa, però cap establiment “modern” en l’àmbit de la distribució alimentaria, com existien en altres llocs, cas de “Spar” o Vegé” per citar les més conegudes.

En un temps en què la circulació no estava prohibida al centre històric de la ciutat, fins i tot es podia aparcar a la mateixa Plaça Major, al costat dels vehicles de càrrega i descàrrega del Mercat Central, va ser notícia el dia de la Immaculada de l’any 1960, la inauguració del primer supermercat, el primer espai d’autoservei destinat, en gran manera, a arraconar els comerços tradicionals d’ultramarins i parades al mercat.

Amb el nom de “supercasa” a l’antiga casa de Rafaela Martí Ros de Ursinos, edifici cedit el 1884 a la congregació de les monges Carmelites, que va ubicar fins al seu trasllat el 1959 el convent i l’escola de xiquetes, al carrer d’Enmig, a tocar dels quatre cantons, es va crear aquell  “súper” que havia de posar el comerç d'ultramarins per nous rumbs, posant la ciutat a l’alçada d'altres capitals nacionals.

Un supermercat amb una encertada distribució en una àmplia i espaiosa nau amb prestatges a banda i banda i un gran passadís central que permetia alguna cosa mai vista a la ciutat, un recorregut fàcil per diferents seccions amb tota mena d'articles a l'abast de la mà del futur comprador, des de llegums, carns, conserves, xocolates o begudes fins a sabons i detergents, tot agrupat i visible.

D'altra banda, constituïa gran novetat trobar a l’abast de tothom productes envasats, garantits en pes i qualitat, a la vegada que cridava molt l'atenció la secció de peixateria, amb aparadors frigorífics i taulells dotats amb personal uniformat que facilitaven la venda.

Ja no calia demanar res al dependent. Ja no calia anar a diverses botigues per emplenar la nevera o renovar l'armari. Un entrava a Supercasa, passejava pels passadissos, mirava els preus, tocava el producte, el deixava a les noves cistelles de ferro i, en sortir, passava per caixa. ¡Una cosa mai vista a Castelló!

Tot un esdeveniment per la ciutat, tant va ser així que a l’acte de benedicció de les noves instal·lacions, que va tenir lloc aquella vesprada per part del bisbe de la diòcesi el doctor Pont i Gol, i inauguració dels nous espais, a més del governador civil i la seua esposa que va actuar de padrina, van assistir el cap de la comissaria d’abastiment acompanyats d’altres autoritats locals i del gerent del nou establiment, dedicant tots ells els seus parlaments a elogiar les magnífiques instal·lacions i felicitant els seus artífex, acabant l’acte, com era d'esperar, amb un recorregut per tot l’edifici i la degustació d’una copa de vi espanyol.

Ara, 65 anys després d’aquell esdeveniment és una realitat que més del 80% del total de les compres dels veïns de la ciutat les fem en grans superfícies. Els gegants de la distribució, cada cop més concentrats i poderosos, controlen una porció del pastís cada vegada més gran de tot el que comprem.

L'altra cara de la moneda és l'ocàs del petit comerç, amb la situació per al comerç de barri que no ha fet sinó empitjorar a conseqüència de l’augment imparable de supermercats, hipermercats i botigues de descompte.

La distribució moderna, basada en l'autoservei i llargs passadissos que acaben a les files d'una caixa, estan acabant amb l'atenció del botiguer tradicional. No ens estarem deshumanitzant una mica massa? Avancem o retrocedim?