L’àngel custodi i Castelló

Per definició un àngel és un ésser sobrenatural present en diverses religions i mitologies, la funció principal de les quals és servir una deïtat suprema. En el cas del cristianisme, els àngels són els intermediaris entre Déu i l'home.

Allà pel segle VI un teòleg, filòsof i historiador, Dionís va establir nou jerarquies entre les criatures celestials: Serafins, Querubins, Trons, Dominacions, Virtuts, Potestats, Principats, Arcàngels i Àngels.

Aquesta jerarquia està relacionada amb la proximitat que els cors angèlics guarden amb Déu, de manera que els Àngels són els més llunyans a Ell; però no en comunió, sinó per estar més propers als éssers humans. Són ells els qui ens cuiden i ens orienten, tant en l’àmbit personal com socialment, i per tant els coneixem com a “Àngels Custodis” o “Àngels de la Guarda”.

Des de menudets, a gairebé tots, els nostres pares ens van ensenyar a resar-li a l'Àngel de la Guarda. Ara, alguns continuen resant-li, altres ho han oblidat. Jo encara recorde aquella oració que ma mare va ensenyar-me i que deia: “Àngel de la guarda, dolça companyia, no em desempares ni de nit ni de dia”.

Socialment, per evocar, immediatament, la funció protectora de la Policia Nacional com a garants de la seguretat pública i vetlladors de l'ordre establert, des del 1926 té el Sant àngel de la guarda com a patró.

També Castelló, recorda mitjançant diferents escultures que està sota l’auxili i protecció de l’Àngel. I si hui parle d’aquesta criatura celestial és perquè el pròxim divendres dia 5, en homenatge als 200 anys d’aquest Cos de Seguretat, una nova escultura, dedicada a l’àngel custodi passarà a formar part de les obres ubicades als nostres carrers i places.

En concret, i si no recorde malament, aquesta serà la tercera obra que hi podrem contemplar a Castelló dedicada a aquell àngel protector. Una obra creada en fibra, sobre el pedestal blanc, de l'artista Luis Francisco Bravo, que aquests dies s’està ubicant al passeig de la Policia Nacional, antic passeig del Riu Nil, proper a la Comissaria, al PAU Sensal.

I quines són les altres dues, us preguntareu?

És ben conegut per tots que, l’edifici més emblemàtic que a la ciutat tenim és la torre-campanar, el campanar de la Vila, doncs bé, si us fixeu bé a la porta d’accés i a sobre de la inscripció commemorativa de la finalització de les obres, hi ha una xicoteta fornícula de petxina, i en el buit hi ha una imatge; sí, efectivament un angelet que porta a les mans un escut on apareix gravada la inscripció “any 1780”, que si inicialment res té a veure amb el campanar i la seua història, va ser una adquisició del que en el seu moment va ser regidor, el senyor Antoni Porcar, per col·locar-se a la fornícula que des de temps antics restava buida, un angelet custodi no només de l’edifici, si més no, també de tot el que ell representa, la mateixa ciutat i veïnat.

I la segona imatge, la trobem molt a prop de l’anterior, a la contigua plaça de l’Herba a tocar de la cocatedral i tot just a l’entrada de la plaça Major; una obra de l’escultor José Esteve Edo, creada amb bronze l’any 2002, de 235 cm. d’alçada i 145 d’amplària, sobre una pena de pedra de 120 cm., que representa la figura d’un àngel alat amb els braços oberts cap al visitant del temple, de la plaça i, en definitiva de la ciutat, del poble.

Benvinguda siga aquesta nova escultura, aquest nou element visual que augmenta el nombre d’obres escampades per tota la ciutat i que de segur contribuirà a embellir més encara els nostres carrers i places. Una nova peça amb una nova història al seu darrere. Per molts anys més que l’àngel custodi protegisca la ciutat de qualsevol mal i, de passada, a tots nosaltres, els veïns i també els forasters que ens visiten.