Parlem de festes: Reflexions (II)

Si ahir la meua reflexió festera manifestada en l’assemblea anual del Patronat de Festes que va celebrar-se al Palau de la Festa el matí del passat dissabte 29, va girar al voltant de la necessitat d’una major convivència veïnal compaginant festa i soroll, hui vos deixe la segona part de la meua intervenció que, com veureu té com a eix central la massificació.

La meua reflexió va continuar així: D'altra banda, i encara que entenc que la percepció d'allò que anomenem massificació pot ser subjectiva i variar entre les persones, i que admetem i fins i tot tots ens vanagloriem del fet de tenir unes festes populars, posades a l'abast de tothom, multitudinàries i, per tant, massificades, el fet de reservar en alguns actes puntuals les anomenades zones vip crec a, a parer meu, se'ns n'està anant de les mans.

La massificació de les zones VIP fa referència a com aquests espais, que abans eren exclusius, s'han tornat més accessibles per a un públic més ampli, arribant a causar en alguns casos una saturació similar a la d'àrees no VIP.  Això és degut a la democratització de l'accés, a voler quedar bé cada cop amb més persones. Com a conseqüència, la finalitat inicial dels reservats o les zones VIP cada any es veu més compromesa, generant aglomeracions, llargues cues i sobretot malestar entre la resta de veïns i visitants.

Dos són els exemples més clars al meu entendre i que s'haurien de cuidar molt més. D'una banda, la limitació cada vegada més gran de l'espai reservat per esmorzar a l'esplanada de Sant Roc de Canet el dia de la Romeria, ocupant la comitiva oficial cada cop més terreny, arraconant a la resta dels romeus que hi fan parada. La sensació d'exclusivitat i comoditat de la zona VIP fomenta la percepció gens aconsellable d'elitisme i de desigualtat.

L'altre exemple es repeteix cada dia de la setmana a l'anomenat recinte de mascletaes. La massificació a la zona VIP ha arribat a tal punt que ara es disposen de dues zones VIP una dins de l'altra, amb la consegüent discriminació d'accés. És veritat que l'esdeveniment de les mascletaes dins de les festes té una gran importància, atraient cada vegada més públic, però és tasca de la Junta de Festes i sobretot de l'àrea de protocol tenir cura qui o els qui han d’accedir al recinte, analitzant, en primer lloc, la seua capacitat, garantint-ne la seguretat i atenent aspectes igualitaris.

Les nostres festes són grans, i amb l'esforç de tots els que avui som aquí encara ho han de ser més, però des de la individualitat o com a col·lectius tenim nous desafiaments per a un futur que avui fa un pas més cap a una nova realitat; el seu èxit dependrà de com es gestione i de les finalitats prioritàries a què s'oriente. Tant de bo encertem.

La veritat és que no tinc massa esperances en què aquestes reflexions, com algues altres fetes des d’aquell mateix faristol en anys anteriors, tot i ser inicialment acceptades per part de la presidència, puguen ser considerades en un futur pròxim, i que, malauradament no seran tingudes en compte i, com diem a Castelló, “cauran en sac foradat”, quedant en un esforç i petició inútil; però, si com també solem dir “tota pedra fa paret” o “la gota constant forada la pedra”, no perd l’esperança d’haver fet i, sobretot allà on calia fer-ho, unes reflexions personals per buscar que les nostres festes siguen, cada any i cada dia que passa, més “dignes de noms i de fets”.

Si la reflexió, diuen els que més saben d’això, és la font del coneixement, potencia la nostra llibertat d'actuació, ens permet corregir els nostres errors, afavoreix l'adopció de les millors decisions, selecciona els comportaments que seran vitals a la nostra vida i ens fan créixer dia a dia, no perd l’esperança que, la meua anàlisi feta no des de l’impuls i la irracionalitat, sinó des de l’observació i la lògica, no gose dir també que des de la raó, això ho haureu de considerar vosaltres, tal vegada algun dia puguen servir per a buscar solucions a aquests fets.

Les festes de tot l’any, de tots i per a tots han de continuar sent el signe identificatiu de la germanor veïnal i, per tant, les hem de cuidar al màxim en tots els detalls, cal aprendre de les errades i l’experiència, generar noves idees per enfortir, també en festes, les nostres relacions interpersonals. És el meu desig.