Aguditzar l'enginy...

La necessitat d'aconseguir un objectiu, del tipus que siga, fa que les persones usem totes les ferramentes cognitives i practiques que trobem al nostre abast, és a dir, que aguditzem la intel·ligència, l'astúcia i l'enginy.

I no tan sols fiquem aquests conceptes de sagacitat, subtilesa, habilitat o imaginació per aconseguir alguna finalitat de manera lícita, si més no, també en algunes ocasions, emprem aquestes qualitats per a enganyar, per aconseguir una finalitat de manera artificiosa, sense preocupar-nos en considerar que la nostra actuació pot arribar a causar un dany a les altres persones o la pròpia natura, actuant amb malícia, picardia, perversitat o maldat.

És el cas que ens ocupa hui, reflexió que m'ha vingut a la memòria en llegir, a la premsa local, una noticia d'allò més rocambolesca, que fa referencia a la detenció per part de la Guàrdia Civil de Borriana, d'uns individus que es dedicaven a emmagatzemar per després vendre, grans quantitats de matissa, que recollien mitjançant podes il·legals, no autoritzades, fetes en diferents muntanyes públiques o privades de la nostra província.

No diu la notícia si les recollides es feien per necessitat o per simple negoci, però el cas és que vora 3000 quilos d'aquesta espècie forestal esperaven emmagatzemades de manera clandestina, el seu trasllat des d'una nau industrial de Borriana fins a Barcelona i Holanda.

I és que la matissa que és com coneixem popularment a Castelló aquesta planta autòctona de la mediterrània, coneguda també com a llentiscle o mata, sembla que a més del seu ús ornamental, per l'aroma que desprén i la particularitat de ser usada per a fer garlandes vegetals per la propietat que presenta de conservar la fulla verda durant molt de temps després d'haver estat tallada, té també multitud d'usos farmacèutics, d'ahí, pel seu valor monetari, hi haja "seguera" per la seua recol·lecció, aprofitament i venda.

No és difícil veure mates de matissa per les nostres muntanyes més properes, és un arbust prou abundant. Fins fa no massa anys, als carrers del raval es feien arcs de matissa per engarlandar-los a les seues festes, no fa massa anys recorde encara els arcs del carrer Mare de Déu del Lledó decorant el carrer a les festes d'octubre, com a símbol de la puresa virginal de Maria, o també, els carros engarlandats que pujaven a la Magdalena el dia de la romeria, decoraven les seues rodes i caixes amb garlandes de llentiscle que, al ser un arbust perenne, ens oferia les seues fulles compostes en qualsevol època de l'any.

Sembla que aquesta recollida clandestina es fa, d'una banda, per aprofitar la saba, l'almàciga, una resina aromàtica usada per l'elaboració de vernissos i en aplicacions d'ortodòncia, així com per a la preparació d'un licor anomenat mastika, típic de la illa de Chios a Grècia i, d'altra banda, per aprofitar la fusta, ja siga per ebenisteria o com a bon combustible.

Siga com siga, de manera continuada o puntual, aquesta recollida no autoritzada però sembla que molt planificada, de segur de no haver estat frenada de manera contundent, hauria, com a mínim causat un greu dany mediambiental, i a la vegada un greu detriment dels recursos rurals.

És veritat que els límits aguditzen l'enginy, però no tot és vàlid, cal aguditzar la imaginació i explorar altres vies, però, amics, que siguen legals, de no ser així estem perduts...