Hui
voldria centrar les meues
"cabòries" en parar-me en pensar "lo rars" que som els
valencians, aprofitant la data, 25 d'abril, considerada com a Diada Nacional
Oficiosa del País Valencià i dia de les Corts.
Som
rars perquè no és gens normal, -estareu d'acord amb mi-, celebrar una derrota, la
de la Batalla d'Almansa el 25 d'abril de
1707, moment en què perguérem les llibertats, doncs la desfeta
d'Almansa va significar la fi de la derrota del bàndol austriacista, entre ells
els maulets i això va comportar l'ocupació per part de Castella, per dret de
conquesta, de "tot lo Regne
de València", i la consegüent pèrdua de tots els furs concedits fins
aleshores, essent imposats els Decrets de Nova Planta de Felip V.
No
és gens fàcil celebrar una derrota, tot i això la
diada té al seu darrere tota una ja llarga historia. La
consideració del 25 d'abril, com a Diada de Dol Nacional, naix d'una campanya
del partit Acció Nacionalista Valenciana en 1934. El partit presenta aquell any
una instància a l'Ajuntament de València perquè es considerara aquella data com
a Dia de Dol, i en conseqüència, fera onejar la bandera valenciana a mig pal a
tots els edificis municipals.
La
instància va ser ben rebuda per l'Ajuntament, que va posar la senyera als edificis
on encara no onejava, i va fer onejar-les a mig pal el dia indicat. La
iniciativa va ser un èxit, quallant entre totes les entitats valencianistes,
que a l'any vinent ja es van sumar a la commemoració amb misses i recitals
poètics. Al mateix temps, el Centre Valencianista de Xàtiva, de caràcter
apolític, va celebrar la data en memòria de la destrucció de la ciutat el 1707,
en nom de les llibertats valencianes.
És
a partir dels anys de la transició quan el mite de Xàtiva i la resistència dels
maulets durant la guerra de Successió va quedar vinculat a la iconografia del
nacionalisme, consolidant-se la data del 25 d'abril, com a diada alternativa al
9 d'octubre, i prompte la diada va popularitzar-se entre les forces
valencianistes i d'esquerres del País Valencià, influenciats per les cançons
del grup de música tradicional valenciana Al Tall i un cert mimetisme amb la
Diada de l'11 de setembre català.
A
finals de la dècada de 1970 el 25 d'abril assoleix la seua màxima dimensió de masses, sobretot a
partir de la inauguració de la Pedra dels Maulets a Xàtiva el 1978 convertint-se en la icona del nacionalisme valencià,
que associa la rebel·lia heroica de la ciutat amb la "desfeta"
d'Almansa i amb l'abolició dels furs.
A
partir de 1978 i durant els primers anys de la dècada dels 80, i organitzats
per Acció Cultural del País Valencià, la Diada del 25 d'Abril se celebrà en
forma d'aplecs i multitudinaris actes d'afirmació nacionalista en places de
bous. . Encara es recorda el celebrat a Castelló, el
1982, celebrant el 50 aniversari de les "Normes". Podeu
si ús bé de
gust recordar-lo punxant a l'enllaç següent: APLEC CASTELLÓ
Cal destacar també la Diada del 25 d'abril de 2007
per coincidir amb el 300 aniversari de la commemoració de la derrota, o tot just la celebrada dissabte passat a la plaça de bous
de València , el
macroconcert on més de 50 grups de música en valencià, com a reconeixement a
les persones i grups que per més de 20 anys hi
han mantingut viva la flama
de la llengua i la cultura, malgrat les censures i persecucions, fomentant un
projecte de societat valenciana oberta, moderna, plural i de futur.
Tota
una festa en un dia de derrota. El que deia al principi som rars els
valencians, però, per damunt de "lo rars que
som", som emprenedors, dinàmics, oberts, solidaris i compromisos,
treballadors i festers. Hui, també contents en el record...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada