Som rars els valencians

 Hui voldria centrar les meues "cabòries" en parar-me en pensar "lo rars" que som els valencians, aprofitant la data, 25 d'abril, considerada com a Diada Nacional Oficiosa del País Valencià i dia de les Corts.

Som rars perquè no és gens normal, -estareu d'acord amb mi-, celebrar una derrota, la de la Batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707, moment en què perguérem les llibertats, doncs la desfeta d'Almansa va significar la fi de la derrota del bàndol austriacista, entre ells els maulets i això va comportar l'ocupació per part de Castella, per dret de conquesta, de "tot lo Regne de València", i la consegüent pèrdua de tots els furs concedits fins aleshores, essent imposats els Decrets de Nova Planta de Felip V.

No és gens fàcil celebrar una derrota, tot i això la diada té al seu darrere tota una ja llarga historia. La consideració del 25 d'abril, com a Diada de Dol Nacional, naix d'una campanya del partit Acció Nacionalista Valenciana en 1934. El partit presenta aquell any una instància a l'Ajuntament de València perquè es considerara aquella data com a Dia de Dol, i en conseqüència, fera onejar la bandera valenciana a mig pal a tots els edificis municipals.

La instància va ser ben rebuda per l'Ajuntament, que va posar la senyera als edificis on encara no onejava, i va fer onejar-les a mig pal el dia indicat. La iniciativa va ser un èxit, quallant entre totes les entitats valencianistes, que a l'any vinent ja es van sumar a la commemoració amb misses i recitals poètics. Al mateix temps, el Centre Valencianista de Xàtiva, de caràcter apolític, va celebrar la data en memòria de la destrucció de la ciutat el 1707, en nom de les llibertats valencianes.

És a partir dels anys de la transició quan el mite de Xàtiva i la resistència dels maulets durant la guerra de Successió va quedar vinculat a la iconografia del nacionalisme, consolidant-se la data del 25 d'abril, com a diada alternativa al 9 d'octubre, i prompte la diada va popularitzar-se entre les forces valencianistes i d'esquerres del País Valencià, influenciats per les cançons del grup de música tradicional valenciana Al Tall i un cert mimetisme amb la Diada de l'11 de setembre català.

A finals de la dècada de 1970 el 25 d'abril assoleix la seua màxima dimensió de masses, sobretot a partir de la inauguració de la Pedra dels Maulets a Xàtiva el 1978 convertint-se en la icona del nacionalisme valencià, que associa la rebel·lia heroica de la ciutat amb la "desfeta" d'Almansa i amb l'abolició dels furs.

A partir de 1978 i durant els primers anys de la dècada dels 80, i organitzats per Acció Cultural del País Valencià, la Diada del 25 d'Abril se celebrà en forma d'aplecs i multitudinaris actes d'afirmació nacionalista en places de bous. . Encara es recorda el celebrat a Castelló, el 1982, celebrant el 50 aniversari de les "Normes". Podeu si ús bé de gust recordar-lo punxant a l'enllaç següent: APLEC CASTELLÓ

Cal destacar també la Diada del 25 d'abril de 2007 per coincidir amb el 300 aniversari de la commemoració de la derrota, o tot just la celebrada dissabte passat a la plaça de bous de València , el macroconcert on més de 50 grups de música en valencià, com a reconeixement a les persones i grups que per més de 20 anys hi han mantingut viva la flama de la llengua i la cultura, malgrat les censures i persecucions, fomentant un projecte de societat valenciana oberta, moderna, plural i de futur.

Tota una festa en un dia de derrota. El que deia al principi som rars els valencians, però, per damunt de "lo rars que som", som emprenedors, dinàmics, oberts, solidaris i compromisos, treballadors i festers. Hui, també contents en el record...