El lledoner de Taxida...

Tinc a l'horta de Castelló per herència paterna, a la partida de Taxida, franja de terreny que s'estén als dos costats del Caminàs, hereva del nom d'una alqueria que apareix citada el 1251 dins del terme de Castelló de Borriana amb el nom de Teccida, un xicotet hortet de tarongerar amb una alqueria "a dues aigües", al costat de la qual, fa una vintena d'anys vaig plantar un lledoner.

Cada any, puntual el lledoner, en arribar aquestes dades comença a brotar, recordant-me la proximitat de la festa de la Patrona de Castelló. I és que des del 1366 quan Perot de Granyana, llaurant el camp, trobà aquella imatge entranyable i menuda de Santa Maria al peu d´un lledoner, la ciutat de Castelló ha vist en la Mare de Déu l'amor de la mare i, Lledó s'ha convertit amb el pas dels anys en el centre espiritual de Castelló. La "lledonera" centra, des de fa un bon grapat d'anys, la devoció i l´amor de tots els cristians castellonencs.

De la mateixa manera que el meu lledoner de Taxida, s'ha fet tan gran que arriba a restar-li protagonisme a la pròpia alqueria, que ja hi era des de molt abans, sembla que en els darrers anys, també un innumerable cens de personatges volen prendre tal protagonisme al voltant de Lledó i la seua festa, amb tanta petulància per ostentar algun càrrec, que fins i tot, deixant a banda la seua religiositat, semblen imprescindibles a la festa, cas per exemple dels barrers, paliers, cambreres, i altres personatges que creixen com a fongs any rere any.

És veritat que lligada a Lledó està des del segle XVI la Confraria, però també ho és que la responsabilitat de regir-la li correspon a la junta de govern i que aquesta, la constituïen per molts anys, tan sols tres ciutadans: el procurador, nomenat per l'Ajuntament, propietari i custodi del lloc, amb funcions de majoral, un clavari, càrrec que era exercit per un prohom, en representació del poble, i un prior, rector de Santa Maria, refrendat pel bisbe a proposta de les autoritats municipals. Clavari, prior i procurador i... pare vosté de contar. Càrrecs que fins i tot en alguns anys no massa llunyans, no despertaven cap interés. La resta tot afegit.

Molt han canviat les coses des d'aquells temps, ara al segle XXI, i en aquest 2016, un nou procurador s'ha fet càrrec de la custòdia de l'indret, un nou clavari portarà la bandera en la processó i el prior haurà de continuar vetlant per la dimensió espiritual de la festa per damunt de qualsevol folklorisme.

Ho aconseguiran o, tal vegada, passarà com el meu lledoner de taxida, estaran fins i tot per damunt de la Mare de Déu? M'agrada la festa de Lledó, però m'agrada des de la senzillesa i la humilitat d'un veí que recorda les festes populars de fa uns trenta anys, on fins i tot hi havia paradetes de porrat, a la replaça del santuari..

"Vós sou la nostra esperança
i el sol de la nostra Fe.
Sou bàlsam i curació
del qui vostre auxili implora,
de l´amor nostre Senyora
Mare de Déu del Lledó".