De “pomes” i “illes”…

 Conec de primera mà el gran interés que el regidor de Normalització Lingüística i Vicealcalde de Castelló, el senyor Nomdedéu, manté, en el seu compromís per defensar i promocionar l'ús de la llengua valenciana a l'Ajuntament de Castelló, amb intents més que plausibles per, d’una banda, aplicar al màxim de les possibilitats, el reglament de normalització lingüística aprovat per l’ajuntament i, d’altra, fent palés el fet que el Valencià és la llengua històricament pròpia de la ciutat, usar-la tant a nivell intern de la institució, com de les relacions amb els veïns, avisos, sessions plenàries, publicacions…

Malgrat que el consistori disposa d’una Oficina de Promoció del Valencià, amb uns funcionaris, Jaume i Josep, entregats “a la causa”, els castellonencs i l’equip de govern actual municipal, som conscients que, en els 25 anys transcorreguts des de l’aprovació d’aquell reglament, l’any 1991, en temps de l’alcalde Daniel Gozalbo i fins ara, els anteriors governs municipals encapçalats pel Partit Popular, van preocupar-se molt poc per impulsar i aconseguir aquesta normalització.

Tal vegada per això, una de les primeres mesures que la regidoria de l’amic Nomdedéu va ficar en marxa, va ser que, l’accés a la web de l'Ajuntament, desenvolupada per la Unitat Web del mateix consistori, fora sempre, i d’entrada, en valencià, donant l’oportunitat al visitant que així ho desitge, de “navegar” amb castellà.

El fet de ser bilingües comporta una feina afegida, ja que cada contingut del web ha de “penjar-se” en dues versions, de manera que a efectes pràctics, no comptem amb un web sinó amb dos, multiplicant per tant, la tasca d’una banda dels funcionaris de la unitat web i d’altra dels de l’Oficina de Promoció, a l’hora de comprovar que, els textos que es publiquen, estiguen correctament escrits.

Això, em consta que fins a l’arribada de l’equip de govern municipal actual, es feia, de manera directa, és a dir, tot es redactava en Castellà i després mitjançant un programa informàtic es feia una traducció directa al Valencià i, sense poques o cap revisió es “penjava al web”, de manera que, dia si, dia també, apareixien greus errades que, unes vegades feien llàstima, altres “rissa” i en algunes ocasions, fins i tot, feien incomprensible la lectura. Veritables barbaritats que, en res contribuïen a la normalització.

Ara, sembla, que això es cuida una mica més, o bé ja no s’usa el programa informàtic o, en cas d'usar-se la revisió posterior abans de “penjar” el text al web, es fa de manera més acurada. Siga com siga el fet és que el nombre d’errades publicades ha baixat de manera més que evident.

Per això, i com a anècdota, porte ara i ací, una errada que m’ha cridat l’atenció, apareguda a la notícia del passat dijous 31, que fa referencia al suport de l’equip de govern a la iniciativa “moviment 30 dies”, que promou l’ús diari de la bicicleta al llarg del mes d’abril.

El text en valencià en un moment diu: “… pedalejar a qualsevol part cada dia durant els 30 dies del mes d'abril, bé siga una volta a la poma, fins al treball, de passeig al capvespre, amb la família o amb els amics....” M’ha tocat rellegir-lo per entendre’l Una volta a la poma?

Clar, del castellà “manzana” en la seua accepció d’espai de terreny urbà limitat per carrers per totes les seues bandes, i que, naturalment en valencià no és poma, que tan sols és el fruit comestible de la pomera. En aquest cas cal usar “illa urbana” o si voleu “illa de cases”.

Esperem que els cursos en línia de Valencià que el consistori està promocionant en aquests dies per tot el seu funcionariat, siguen l’eina definitiva per a fomentar l’ús i seguisquen contribuint a què, dubtes com aquest en l’ús habitual de la llengua, vagen a menys i queden reduïts a una mera anècdota. Anem fent i fem bé.